Eina d’assistència per planificar horaris de curs

Abstract

Durant el meu quart curs de carrera vaig descobrir moltes coses que m’apassionaven. Una d’elles era un nou paradigma, que es presentava davant dels meus ulls per fer-me veure que la programació és més que escriure codi: el paradigma declaratiu. A grans trets, la programació declarativa es basa en no especificar al ordinador com es vol resoldre el problema, sinó què es vol resoldre. El programador no s’encarrega d’escriure la lògica del programa, només s’encarrega de definir les característiques del problema i què s’ha de resoldre, de manera que permet abstreure’s de la tasca de conèixer el llenguatge necessari per a que l’ordinador executi les operacions i permet al programador atacar el problema a alt nivell. A l’itinerari de Computació del grau d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Girona hi ha una assignatura dedicada completament a aquest paradigma i a estudiar les seves possibilitats i casos d’ús: “Programació Declarativa. Aplicacions”. Al llarg d’aquesta assignatura vaig descobrir que m’agradava poder atacar un problema descrivint les seves condicions a alt nivell en comptes de dedicar una bona part del temps a definir com el programa ha d’implementar aquestes condicions a baix nivell. I quan la vaig acabar vaig tenir clar que volia encarar el meu TFG en aquesta direcció

During my fourth year of career I discovered many things that I was passionate about them. One of them was a new paradigm, which was presented to the my eyes to make me see that programming is more than writing code: the declarative paradigm. Broadly speaking, declarative programming is based on not specifying to the computer how you want to solve the problem, but what you want to solve. The programmer is not in charge of writing the logic of the program, it is only responsible for defining the characteristics of the problem and what needs to be solved, so that it allows one to refrain from the task to know the language necessary for the computer to carry out the operations i allows the programmer to attack the problem at a high level. In the Computing pathway of the Computer Engineering degree at the University of Girona there is a subject completely dedicated to this paradigm and a study its possibilities and use cases: "Declarative programming. Applications”. Throughout this subject I discovered that I liked being able to attack one problem by describing your conditions at a high level instead of dedicating a good one part of the time to define how the program must implement these conditions a low level And when I finished it, it was clear that I wanted to face my TFG in this address