Estudi del despreniment prematur entre fissures del reforç FRP en bigues de formigó armat
Share
Aquest treball consisteix en la realització d’un estudi analític i paramètric del despreniment del
material compost, en anglès Fibre Reinforced Polymer (FRP), de bigues de formigó armades
amb acer reforçades amb aquests materials.
En la construcció, l’ús dels materials compostos FRP, és un dels mètodes més utilitzats per
millorar la capacitat resistent d’elements de formigó armat ja existents. Així es pot aplicar una
càrrega final superior a l’obtinguda en comparació amb elements no reforçats.
Existeixen dues formes de reforçar una biga amb FRP, la tècnica NSM (Near Surface
Mounted), que consisteix en afegir el material FRP dins el recobriment de l’element, i la tècnica
EBR (Externally Bonded Reinforcement), en la qual la làmina d’FRP s’enganxa a la superfície
de l’element. Cada cas té els seus avantatges i inconvenients, però la tècnica EBR, té
l’inconvenient de que en algunes ocasions el material es desprèn de la biga abans no ha pogut
assolir la seva tensió màxima, provocant així una infrautilització dels materials.
Aquest despreniment del material compost de reforç es pot classificar en dos tipus segons la
zona de la biga en la que es produeixin. En el cas de l’ED (End Debonding), aquest s’inicia en
un extrem del reforç, mentre que en el cas de l’ICD (Intermediate Crack Debonding), el
despreniment comença en un punt entremig del reforç