Estudi tècnic i energètic dels sistemes emprats en trens de levitació magnètica
Compartir
L’esgotament d’energies no renovables, la contaminació mediambiental i la necessitat de
mobilitat social, requereix la reducció de vehicles privats mitjançant estratègies d’eficiència en
el transport públic. Des de la seva invenció, un exponent dels mitjans de transport més
eficients ha estat el tren. Per augmentar la velocitat tot mantenint el rendiment, darrerament
han aparegut trens de levitació magnètica, anomenats trens Maglev, que permeten el
desplaçament amb poques pèrdues, ja que les úniques forces de fricció a vèncer són les
aerodinàmiques tant en el frontal del tren, com sobretot en les seves parets laterals,
provocades per la viscositat de l’aire. Els Maglev poden assolir velocitats comparables a les
dels avions amb molt menys consum energètic i sense cremar combustibles sòlids. A més,
requereixen baixes despeses de manteniment ja que no desgasten per fricció ni rodes, ni vies,
ni mecanismes de transmissió; minimitzen el soroll i el perill de descarrilar però, això sí,
requereixen una inversió elevada en la seva infraestructura. La complexitat en l’estudi de les
seves tecnologies recau en el fet que cada model és diferent ja que utilitza una combinació
específica dels sistemes utilitzats en la levitació, propulsió, centratge a la guia, sumat al fet
que és un terreny en plena expansió on les tecnologies són de caire reservat