L'objectiu número tretze: un Treball social per la sostenibilitat ambiental

Abstract

Aquest és el tema del treball: el paper del Treball Social en la crisi climàtica, el rol que ja ocupa i el que podria desenvolupar. Un punt de partida que m’ha portat a reflexionar sobre les bases de la mateixa professió i a conformar la meva manera d’entendre-la. A pensar que el Treball Social és moltes coses, que va més enllà d’apedaçar allò que socialment no funciona donant respostes immediates. Que necessitem materialitzar el discurs de la professió transformadora i que cal fer-ho de la manera més sostenible possible. Els models predominants d’intervenció social no s’ajusten a les qüestions de la sostenibilitat ambiental (Schmitz, Matyók, Sloan i James, 2012), i atesa la situació d’emergència climàtica en què ens trobem, és necessari començar a introduir una perspectiva sostenible a les pràctiques professionals. Per abordar totes aquestes idees, he plantejat el treball en dues parts. A la primera he contextualitzat la problemàtica actual, explicant quines són les causes de la crisi climàtica -especialment les socials- i les seves conseqüències socials, centrant l’atenció als col·lectius més vulnerables. Tot seguit, ja entro a quin és el paper que pot desenvolupar el Treball Social en tot això, des d’una perspectiva sostenible. En aquest punt he volgut remarcar dues qüestions: el vessant de la disciplina més enfocat a la reestructuració de les causes, emfatitzant el poder de l’acció comunitària per generar canvis socials, i el com amb les intervencions contínuament ja s’estan pal·liant les conseqüències de la crisi climàtica. Feta la panoràmica de la situació, he encarat la segona part del treball a fer una aproximació a com ens podem apropar a una intervenció social per la crisi climàtica: tant incidint en les causes promovent acció comunitària, com en les conseqüències