Determinació del nivell d'adaptació de quatre varietats i de l'eficàcia del maneig en el cultiu d'oliveres en sistema de producció superintensiva a Mallorca

Abstract

Les explotacions superintensives presenten diversos avantatges com és l’alta producció i rendibilitat, però també requereixen exigències superiors com és el cas de l’alta tecnificació del personal, elevades aportacions d’aigua, de fertilitzants i l’alta utilització de maquinària. Sota les condicions de l’alta densitat no totes les varietats s’adapten bé ja que poden sofrir disminucions en la producció o presentar una vigoria excessiva impedint una recol·lecció òptima. Per obtenir la major rendibilitat possible és important l’adaptació de la varietat i el maneig agronòmic. Un manipulació precisa és fonamental per maximitzar els beneficis amb el menor cost possible. La producció depèn directament del maneig agronòmic, sobretot pel que fa a l’adobat, poda i reg. El reg pot influir en la composició química i les característiques organolèptiques dels olis produïts i també en el seu comportament en el trull, afectant-ne la seva extracció. En el cas concret d’aquest treball s’ha estudiat una plantació superintensiva de Mallorca, on es cultiven quatre varietats diferents d’oliveres (Arbequina, Arbosana, Koroneiki i Sikitita)