El comportament prosocial i la seva relació amb el benestar subjectiu en el col·lectiu de persones grans

Abstract

This thesis aims to know if prosocial behaviours such as volunteering or selfless help to others contribute to the elderly to stay active and productive and how this is related with their subjective well-being. In addition, it deepens into the knowledge of the factors that facilitate or hinder the development of prosocial activities by the elderly, based on the premise that this type of task contributes positively to their well-being. Older people are productive with both informal or selfless help to others and volunteer work, and these activities have a positive impact on their subjective well-being. Specifically, the areas in which satisfaction is greatest when prosocial behaviors are performed in the elderly group are satisfaction with free time, with grandchildren, with overall life and also in the feeling of happiness.

Older people feel that volunteering is not encouraged enough among them, and that their participation in prosocial behaviour is often hampered by the lack of health, training, institutional support, or family responsibilities. On the contrary, they believe that being cheerful and good-natured, healthy, having time, and a broad social network help older people to engage in volunteer work. Knowing the perspective of older people on prosocial behaviour is important when planning actions to increase the involvement of this group in this type of tasks. There is a need for greater social recognition of the contributions that older people make to society, especially when aid behaviours are informal, selfless, and without the support of volunteer organizations. Healthcare professionals can play an important role in promoting prosocial behaviour among the elderly.

Aquesta tesi té com a objectiu conèixer si les conductes prosocials com, per exemple, el voluntariat o l’ajuda desinteressada als altres contribueixen a que les persones grans es mantinguin actives i productives i com es relaciona això amb el seu benestar subjectiu. A més, s’aprofundeix en el coneixement de quins són els factors que faciliten o dificulten que les persones grans desenvolupin activitats prosocials tot partint de la premissa que aquest tipus de tasques contribueixen de forma positiva al seu benestar. Les persones grans són productives amb la realització tant d’ajuda informal o desinteressada als altres com fent tasques de voluntariat i aquestes activitats repercuteixen positivament en el seu benestar subjectiu. Concretament els àmbits en els que la satisfacció és major quan es realitzen conductes prosocials en el col·lectiu de gent gran serien la satisfacció amb el temps lliure, amb els néts, amb la satisfacció amb la vida en genera i també en el sentiment de felicitat. Les persones grans consideren que el voluntariat no es fomenta prou en el seu col·lectiu, i que sovint la seva participació en conductes prosocials es veu dificultada per manca de salut, de formació, de suport institucional o per tenir obligacions familiars. Pel contrari, opinen que ser alegre i bona persona, tenir bona salut, tenir temps i una àmplia xarxa social ajuden a que les persones grans s’involucrin en activitats de voluntariat. Conèixer la perspectiva de les persones grans sobre les conductes prosocials és important a l’hora de planificar accions per augmentar la vinculació d’aquest col·lectiu a aquest tipus de tasques. Cal un major reconeixement social de les aportacions que fan a la societat les persones grans, sobretot quan les conductes d’ajuda són informals, de manera desinteressada i sense el suport d’organitzacions de voluntariat. Els professionals de la salut poden tenir un paper rellevant a l’hora de fomentar les conductes prosocials entre el col·lectiu de persones grans.