Les relacions comercials iberes: desenvolupament de l’escriptura ibèrica i visió exterior de la Península

Abstract

El comerç entre “ibers” i mercaders provinents d’altres cultures es documenta des del segle VII aC, dates atorgades per les troballes arqueològiques, indicant en certs casos un contacte més prematur, a finals del segle VIII aC, moments en els quals no es podria parlar sobre una cultura ibèrica com a tal, sinó més aviat pre-ibèrica. Aquests contactes comercials i, juntament amb aquests, l’arribada de productes forans, porten a plantejar un paper central de les importacions, sent una de les grans causes que van portar a l’estratificació social i la centralització del poder, esdevenint en el que coneixement com pobles ibers, sorgint al segle VI aC. Sorprèn el fet que al territori nord-est peninsular aquestes primeres importacions van provenir de mercaders fenicis, assenyalant la gran influència que aquesta cultura va exercir sobre les poblacions d’aquest territorio des d’una època molt antiga. Un segle més tard, els grecs van prendre el protagonisme dels fenicis en l’aspecte comercial d’aquesta zona, establint-se com els principals mercaders, tot i que no es van perdre els contactes amb el món fenici fins a la conquesta romana del territori. L’escriptura ibèrica es relaciona amb el comerç, interpretant la seva creació per a resoldre els problemes de comunicació entre poblacions amb llengües diferents. En aquest treball també surten reflectides les interpretacions peninsulars que els autors clàssics van realitzar, mencionant en moltes ocasions les grans riqueses que aquest territori oferia, sent un reclam per les persones a la recerca de riqueses.