Lucrècia Borja: l'alteració d’una identitat i l’errònia atribució de la pintura de Flora de Bartolomeo Veneto
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2022-11-03T08:55:28Z
dc.date.available
2022-11-03T08:55:28Z
dc.date.issued
2017-06
dc.identifier.issn
2340-4841
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
This study intended to emphasize the identity has been wrong that has reached our days of Lucrezia Borgia and the wrong attribution has been made of some pictures. One of the most paradigmatic paintings is Flora (c.1520), painted by artist Bartolomeo Veneto. This work has gone down in history as one indissoluble portrait of Lucrezia, but recent studies have shown represents an ideal model influenced by the literary context probably related to Pietro Bembo. During the Renaissance, portraits represent much more than a specific and mimetic identity. They are supports of prestige and ideological transmission, of moral virtues, memory, etc. In the Venetian art scene of the early sixteenth century, multiple female portraits often difficult to identify that criticism have related courtesans, mistresses, wives. Many of these paintings also represent poetic ideals through which painting demonstrate its ability to compete with poetry in terms of demonstrating the aesthetic ideal of beauty. This short paper aims to examine the successive historiographical interpretations erroneously identified the painting of Flora with Lucrezia Borgia due to the erotic value related to her pejoratively, but also wants to highlight other proposals that have allowed the work to be performed with the most appropriate exegesis
Aquest treball pretén emfatitzar l’errònia identitat que ha arribat fins als nostres dies de Lucrècia Borja i l’equivocada atribució que se n’ha fet d’alguns retrats. Com ara, la pintura de Flora (c.1520), pintada per Bartolomeo Veneto, que ha passat a la història com una indissoluble identificació de Lucrècia. Els estudis actuals han demostrat que representa un model ideal influït pel context literari probablement relacionat amb Pietro Bembo. Durant el Renaixement, els retrats representen molt més que una identitat concreta i mimètica. Són suports de prestigi i transmissió ideològica, de virtuts morals, memòria, etc. En l’àmbit artístic venecià de principis del segle XVI sorgeixen múltiples retrats femenins de difícil identificació que la crítica freqüentment ha relacionat amb cortesanes, amants, dones. Moltes, però, representen ideals poètics a través dels quals la pintura demostra la seva capacitat de rivalitzar amb la poesia quant a demostració de l’ideal estètic de la bellesa. Aquest breu treball pretén examinar les successives interpretacions historiogràfiques que erròniament han identificat la pintura de Flora amb Lucrecia Borja a causa del valor eròtic pejorativament relacionat amb ella, però també vol posar èmfasi en les altres propostes que han permès que l’obra sigui interpretada amb l’exegesi més adequada
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de València
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: https://doi.org/10.7203/SCRIPTA.9.10348
dc.relation.ispartof
Scripta : revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2017, vol. 9, p.286-311
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-H)
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
Lucrècia Borja: l'alteració d’una identitat i l’errònia atribució de la pintura de Flora de Bartolomeo Veneto
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi
dc.identifier.idgrec
031701
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed