Determinació dels paràmetres de monitorització i control durant el procés d’hidròlisi enzimàtica de fibres de cel·lulosa

Grau Gironès, Neus
Compartir
La cel·lulosa és el polímer natural més abundant a la Terra, les fonts de les quals es pot obtenir són molt diverses (vegetal o animal). En els últims anys, les comunitats tant industrials com científiques han mostrat un interès creixent per la unitat d’estructura més petita de les fibres de cel·lulosa, les nanofibres. El seu origen natural i les seves propietats mecàniques tals com resistència i lleugeresa, la seva elevada superfície específica i relació d’aspecte, la capacitat d’enllaç o funcionalització química i estabilitat tèrmica i dimensional [1], [2] fan que siguin un producte molt potent i versàtil, amb un ampli rang d’aplicacions com ara nanopapers, aerogels, additius alimentaris o dispositius mèdics, entre d’altres ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0