Estudi dels paràmetres del procés de FDM aplicat a una làmina de PCL i casos reals de prototipatge en el sector industrial
Compartir
La fabricació additiva (additive manufacturing, AM) obre un nou paradigma dins l’àmbit de la
personalització dels productes, el prototipat ràpid, la complexitat geomètrica dels components
i/o la combinació de possibles materials. Del gran ventall de tecnologies que inclou la
fabricació additiva, el modelat per deposició fosa (Fused Deposition Modeling, FDM) permet
obtenir peces ràpidament amb una gran diversitat de polímers, cadascun amb unes propietats
adequades a l’aplicació que se li vulgui donar. Tal com indica el nom, la tecnologia FDM
consisteix a dipositar capa a capa filament fos per tal de generar el model, sent una de les
tecnologies de AM més implementades, senzilles i econòmiques. La fabricació additiva s’ha
vist molt implementada a l’àmbit mèdic, i un dels materials que hi té més aplicacions és la
Policaprolactona (PCL), a causa de la seva capacitat de ser utilitzada com a “scaffold” o
estructura per a la regeneració de teixits