Modelització del conjunt pèlvic orientat a l'estudi de la fractura i el seu tractament

Abstract

L’experiència ens mostra que a vegades es produeixen accidents que involucren una alta transferència d’energia. Sovint, aquest tipus d’impactes produeixen fractures òssies. Entre els diversos tipus de fractura que es poden produir, una de les més comunes és la fractura de la pelvis per la zona de l’articulació sacroilíaca. Aquesta fractura desestabilitza l’anell pèlvic, cosa que fa que sigui molt dolorosa, alhora que presenta un temps de recuperació elevat degut a la durada de l’osteosíntesis entre els ossos, que normalment s’aconsegueix mitjançant la fixació de les dues parts trencades amb cargols de titani. A llarg del temps s’han anat millorant les tècniques de soldadura entre els ossos, però encara no s’han progressat prou per tal d’assolir una recuperació ràpida i eficient per tal de restablir els nivells de mobilitat anteriors a la fractura. No obstant, l’aparició de noves tècniques provinents del camp de l’enginyeria i la medicina han permès millorar-ne els resultats. En aquest sentit, l’objectiu del treball consisteix en modelitzar el conjunt pèlvic orientant-ho a l’estudi de la fractura i el seu tractament. És a dir, es pretén aconseguir un model virtual que simuli el comportament real de l’estructura pelviana per tal d’eventualment, modelitzar-ne la fractura i el seu possible tractament

Experience shows us that sometimes accidents occur that involve a discharge energy transfer. Often, these types of impacts produce bone fractures. Among the various types of fracture that can occur, one of the most common is the fracture of the pelvis in the area of ​​the sacroiliac joint. This fracture destabilizes the pelvic ring, which makes it very painful, while presenting a high recovery time due to the duration of the osteosynthesis between the bones, which usually achieved by fixing the two broken parts with screws of titanium Over time, the welding techniques between the bones have been improved, however they have not yet progressed enough to achieve a quick and efficient recovery for this to restore mobility levels prior to the fracture. However, the appearance of new techniques from the fields of engineering and medicine have made it possible to improve them results In this sense, the aim of the work is to model the pelvic assembly orienting it to the study of the fracture and its treatment. In other words, it is intended to achieve one virtual model that simulates the real behavior of the pelvic structure for this eventually, model the fracture and its possible treatment