Modelització del conjunt pèlvic orientat a l'estudi de la fractura i el seu tractament
Compartir
L’experiència ens mostra que a vegades es produeixen accidents que involucren una alta
transferència d’energia. Sovint, aquest tipus d’impactes produeixen fractures òssies.
Entre els diversos tipus de fractura que es poden produir, una de les més comunes és la
fractura de la pelvis per la zona de l’articulació sacroilíaca. Aquesta fractura
desestabilitza l’anell pèlvic, cosa que fa que sigui molt dolorosa, alhora que presenta un
temps de recuperació elevat degut a la durada de l’osteosíntesis entre els ossos, que
normalment s’aconsegueix mitjançant la fixació de les dues parts trencades amb cargols
de titani.
A llarg del temps s’han anat millorant les tècniques de soldadura entre els ossos, però
encara no s’han progressat prou per tal d’assolir una recuperació ràpida i eficient per tal
de restablir els nivells de mobilitat anteriors a la fractura. No obstant, l’aparició de noves
tècniques provinents del camp de l’enginyeria i la medicina han permès millorar-ne els
resultats.
En aquest sentit, l’objectiu del treball consisteix en modelitzar el conjunt pèlvic
orientant-ho a l’estudi de la fractura i el seu tractament. És a dir, es pretén aconseguir un
model virtual que simuli el comportament real de l’estructura pelviana per tal
d’eventualment, modelitzar-ne la fractura i el seu possible tractament