Estudi paramètric de la degradació de la llei adherència-lliscament en la resposta adherent de la unió formigó-frp
Share
El present treball s’emmarca dins del camp de l’enginyeria civil, en particular dins de les
estructures de formigó. El formigó, concretament el formigó armat, és un material molt utilitzat en
la construcció i edificació a causa de les seves característiques úniques: econòmic, resistent i
modelable. Ara bé, un dels principals problemes és la corrosió de l’acer, que conforma l’armadura del
formigó, causant una disminució en les propietats mecàniques d’aquest. A conseqüència d’aquesta
problemàtica neixen els materials compostos de matriu polimètrica i fibra contínua (en anglès Fiber
Reinforced Polymer, FRP).
Els FRP són uns materials molt adequats per reforçar estructures existents del formigó armat,
ja que les seves propietats mecàniques són molt superiors a les de l’acer. No obstant això, sovint
aquestes estructures pateixen un desenganxament prematur de l’FRP abans d’arribar a la seva càrrega
màxima. És per això que resulta fonamental el coneixement del comportament adherent de la unió
formigó-FRP, que sovint es realitza mitjançant una resina tipus epòxid. Per tal d’estudiar el
comportament adherent de la unió s’ha desenvolupat una eina numèrica per poder-ne determinar
l’evolució en condicions instantànies com en condicions de càrrega sostinguda en règims lineals.
Aquesta eina, però, es troba en un estat preliminar i necessita ser contrastada i avaluada. Així doncs,
l’objectiu principal d’aquest treball consisteix a estudiar la resposta del comportament adherent sota
càrrega sostinguda, o també anomenat a llarg termini, avaluant diferents factors i també
desenvolupament un model per règims de comportament no-lineal