Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes durant la COVID-19
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2022-10-18T11:05:55Z
dc.date.available
2022-10-18T11:05:55Z
dc.date.issued
2022-06
dc.identifier.issn
0212-5056
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
This article examines institutional communications between the public administrations and the public in Catalonia
arising as a result of the COVID-19 emergency. After reviewing the treatment contemplated for linguistic and cultural
minorities within the framework of the West in general and Catalonia in particular, it examines the communication
strategies followed by a number of Catalan institutions. The need to quickly and effectively engage the largest audience
possible has led to administrations making additional efforts and mobilising a broad and varied range of resources.
Although significant efforts have been made to reach the non-native-speaking population, and spoken and written
materials have been produced in a wide variety of non-official languages, the measures implemented have been uneven
and the outcome has not always been optimal: many materials have not been culturally adapted and some languages
are under-represented compared with the number of their speakers in Catalonia. This being the case, the article
suggests reviewing the multilingual strategies employed and exchanging experiences at a local and national level to be
in a position to effectively map out a co-ordinated strategy even more closely in line with the realities of the territory
and of its people
En aquest article examinem la comunicació institucional entre administracions públiques i ciutadania que s’ha produït a
Catalunya a conseqüència de la situació d’emergència causada per la COVID-19. Després de revisar el tractament previst
per a les minories lingüístiques i culturals en el marc occidental en general i català en particular, estudiem les estratègies
de comunicació que han seguit unes quantes institucions catalanes. La necessitat d’arribar de manera ràpida i efectiva al
màxim nombre de ciutadans ha provocat que les administracions fessin un esforç addicional i mobilitzessin un conjunt
ampli i divers de recursos. Si bé hi ha hagut un esforç notable per arribar a la població al·loglota i s’ha elaborat material
oral i escrit en un nombre ampli de llengües no oficials, les mesures aplicades han estat desiguals i el resultat no sempre
ha estat òptim: molts materials no estan adaptats culturalment i algunes llengües han quedat infrarepresentades en relació
amb el nombre de parlants a Catalunya. D’acord amb això, suggerim avaluar les estratègies plurilingües emprades i fer
un intercanvi d’experiències en l’àmbit local i nacional per planificar una estratègia coordinada encara més adaptada a
la realitat del territori i dels seus parlants
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3778
dc.relation.ispartof
Revista de Llengua i Dret, 2022, núm. 77, p. 71-92
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-FLC)
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes durant la COVID-19
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi
dc.identifier.idgrec
035397
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed
dc.identifier.eissn
2013-1453