Dinàmica del carboni en sòls dels Aiguamolls de l'Empodà segons l'ús

Abstract

L’objectiu principal d’aquest treball és establir la incidència del tipus i ús del sòl en la dinàmica del cicle del carboni en sòls dels Aiguamolls de l’Empordà. Per assolir aquest objectiu, es van escollir quatre sòls en tres zones dels Aiguamolls de l’Empordà sotmesos a dos dels principals usos agrícoles de la zona: la Lleguminosa (Medicago sativa) i el Cereal (Hordeum vulgare i Triticum) i dos usos no agrícoles: l’Estany i la Closa. Les zones escolli-des van ser: la zona influenciada pel riu Muga (Zona Muga), la zona influenciada pel marge es-querre del riu Ter (Zona Ter nord) i la zona influenciada pel marge dret del riu Ter (Zona Ter sud). Per establir la dinàmica del carboni es van determinar diverses formes de carboni al sòl: l’estoc de carboni total per calcinació (TOC), el carboni fàcilment oxidable (Cox),el carboni soluble (C soluble) i la glomalina (EEG i TG), a més de l’activitat respiratòria potencial (RP). Amb les dades obtingudes, es va realitzar una anàlisi estadística per a veure si hi havia diferències significatives en els diversos compartiments del carboni pel que fa a l’ús del sòl en les diferents zones Quant als resultats, es va trobar certa diferència entre els paràmetres estudiats en funció de la zona i l’ús del sòl. Pel que fa a les característiques generals, es va trobar que els sòls estudiats tenien una textura franco-arenosa i arenosa-franca, excepte la Closa de la Muga que era franco-llimosa. També es va observar que en totes les zones i els usos, l’estabilitat dels agregats (0,25-2 mm) era molt baixa. A més a més es va poder veure que hi havia quatre sòls de caràcter salí, els quals corresponien a sòls de zones inundables. El de la Closa de la Muga era salino-sòdic, mentre que el de l’Estany (Ter nord i sud) i la Closa (Ter Sud) eren salino-alcalins. En relació amb aquest tret, en els sòls amb un elevat percentatge de sodi intercanviable (PSI), la dinàmica del carboni es va veure clarament afectada. La producció de matèria orgànica i, per tant, de glomalina, va ser menor en els sòls alcalino-sòdics. Pel que fa a la dinàmica del carboni dels sòls estudiats, cal destacar que es va complir que aquells sòls amb una major concentració de glomalina eren aquells amb un major percentatge de carboni oxidable i matèria orgànica. També, es va observar una relació proporcional entre la matèria orgànica i la capacitat d’intercanvi catiònic. A la zona Muga, es va veure com la dinàmica del carboni de l’ús del sòl Lleguminosa era similar a la de la Closa i l’Estany. Finalment, es va poder veure com els usos del sòl amb una millor retenció de nutrients i un major estoc de carboni eren: la Closa de la Muga i l’Estany del Ter (Ter nord i Ter sud), tots ells inundables