En aquest treball es va voler avaluar la funcionalitat del mètode de les plantes bioindicadores ideat per Gérard Ducerf (2005) com a predictor i indicador de la qualitat del sòl en dos camps de cultiu diferents. A part, també es va voler valorar la diversitat d’espècies existent en les dues parcel·les mitjançant els índexs de biodiversitat de Shannon i Simpson.
Per tal de portar-ho a terme, el primer que es va realitzar va ser una anàlisi climàtica i geogràfica de l’entorn de les dues parcel·les escollides, una al municipi de Sant Jordi Desvalls i l’altra al municipi de Fontanilles. Tot seguit es van analitzar les respectives anàlisis de sòl de cada parcel·la per veure les principals característiques de cada sòl.
L’anàlisi de sòl del camp de Sant Jordi Desvalls indica que es tracta d’un sòl format a base de dipòsits al·luvials, de textura franca i amb horitzons compactes.
Quant a l’anàlisi del sòl de Fontanilles, aquest mostra que es tracta d’un sòl argilós també format per dipòsits al·luvials.
Respecte a la part de camp, per tal de posar en pràctica el mètode de les plantes bioindicadores es va realitzar un inventari botànic de les espècies presents a cada parcel·la. En aquests inventaris es va tenir en compte la superfície d’ocupació vegetal de cada espècie, ja que més endavant, per tal d’aplicar el mètode de Ducerf, només es van escollir les espècies més significatives pel que fa a la seva abundància.
A la parcel·la de Sant Jordi Desvalls es van identificar 14 espècies en total, mentre que a la parcel·la de Fontanilles es va obtenir dades d’un total de 20 espècies, de les quals se’n van poder identificar 18. A cada camp hi va haver 5 espècies significatives, d’entre les quals destacaven Stellaria media i Silybum marianum al camp de Sant Jordi i Poa annua al camp de Fontanilles.
Un cop definides les espècies més significatives, es van determinar els criteris de supressió de dormició més significatius de cada camp.
El sòl de Sant Jordi va resultar ser, segons el mètode de les plantes bioindicadores, un sòl ric en bases poc actives (Ca) a causa del tipus de sòl de la zona (sòls calcaris), compacte, amb un pH moderadament bàsic degut principalment a la compactació, amb un excés de nitrogen a causa d’aportacions excedentàries i, tot i ser menys significatiu aquest últim caràcter, amb una bona activitat microbiana aeròbia (Sterllaria media és indicadora d’un bon estat del sòl). Al camp de Fontanilles els caràcters més significatius van ser les bases, l’aire, la matèria orgànica i la lixiviació. Per tant, el sòl analitzat és ric en bases, amb un pH moderadament bàsic, compacte, excedentari en matèria orgànica i amb processos de lixiviació de nutrients a causa de les constants inundacions del camp, al tractar-se d’un arrossar proper a la costa.
Pel que fa a l’estudi de la diversitat, es va obtenir que a les parcel·les de Sant Jordi Desvalls i Fontanilles l’índex de Simpson tenia uns valors de 0,309 i 0,253, respectivament, i l’índex de diversitat de Shannon donava uns valors d’1,662 i 1,912, respectivament. Els resultats obtinguts amb l’índex de Simpson denoten que a les dues parcel·les la diversitat d’espècies és força alta, mentre que l’índex de Shannon indica que la diversitat d’espècies es considera baixa.
Per tal d’extreure conclusions sobre la diversitat de les mostres es van interpretar tan sols els resultats obtinguts amb l’índex de Shannon de les dues parcel·les. Així doncs, la diversitat d’espècies obtinguda en els dos camps es considera baixa, fet que podria indicar que existeix una relació entre les espècies que hi havia presents i el medi on es troben.
Per concloure, els resultats aconseguits amb el mètode de les plantes bioindicadores de Gérard Ducerf coincideixen amb els resultats extrets de l’anàlisi de sòl d’ambdós camps, així com amb les pràctiques agrícoles que es porten a terme en la parcel·la, per tant, el mètode es dona per vàlid i es confirma la relació entre la flora arvense i les característiques del sòl
DUGiDocs