Percepció del client de la gamba de Palamós

Abstract

L’objectiu d’aquest treball ha estat analitzar la percepció de la Gamba de Palamós per part dels diferents agents involucrats en el canal comercial, fins al consumidor final. S’han identificat els paràmetres distintius del producte, els seus productes substitutius respecte a la demanda i el coneixement de la Marca de Garantia. A partir del tracte amb els esmentats agents s’han identificat les problemàtiques en el sector i les tendències de futur de la comercialització de la gamba. La gamba vermella (Aristeus antennatus) és un recurs fràgil i valuós que es pesca al Mediterrani. Per regular-la es va instaurar un Pla de Gestió i es va implementar una Marca de Garantia. Per caracteritzar el producte s’han estudiat els paràmetres més significatius del mateix, com són: El seu cicle biològic: la gamba presenta dimorfisme sexual quan passa de l’estadi juvenil, resultant que una femella és de mida més gran. Les seves condicions de l’entorn natural: el clima Mediterrani i les característiques d'aquest (fons fangosos, etc.). L’activitat pesquera: la seva evolució, els tipus de pesca més comuns de la costa catalana, la regulació de la llotja per part de la Confraria de Pescadors, el període de veda, el procés d’obtenció, extracció, conservació, i el control de perills i punts crítics de la gamba. El seu mercat: àmbit geogràfic, oferta, demanda i segells de qualitat aplicats al producte. Per recollir informació s’han realitzat entrevistes en profunditat a professionals de l’entorn de la Gamba de Palamós. També s’ha dut a terme enquestes als diferents agents que participen en el seu canal d’obtenció i comercialització: pescadors, minoristes i majoristes, personal de restauració i consumidors finals. A partir dels resultats de les enquestes dels diferents grups de població, s’ha pogut definir la percepció del producte de cada agent. Les respostes de l’enquesta del consumidor final s’han comparat amb les d’altres enquestes sobre el consum de peix i marisc a Catalunya, en aquest aquest cas no centrats en la gamba. Els resultats han estat majoritàriament coincidents. Per completar l’estudi s’han analitzat els productes substitutius de la gamba i la Marca de Garantia. Entre les principals conclusions destaquen: La població de pescadors es troba envellida i està formada majoritàriament per homes.Tant el personal de restauració com els majoristes i minoristes coneixen la veda del producte. El personal de restauració és la mostra enquestada amb més coneixement del producte. Segons el personal de restauració el client valora la utilització de la Gamba de Palamós a l’hora d'elaborar els plats. El producte fresc en safata i la compra de peix per internet tenen menys acceptació per part del consumidor final. Aquest creu que on més peix de llotja trobarà és al petit comerç i ho associa a la màxima qualitat i frescor. Existeix confusió en els segells de qualitat per part del consumidor final. El factor que limita la seva compra és el preu, encara que la majoria està disposada a pagar més. Els enquestats prefereixen la Gamba de Palamós a altres gambes.Pocs d'ells saben que la Gamba de Palamós és una Marca de Garantia. En general, es detecta un important desconeixement del segell de peix provinent de llotja. També s’han intentat definir possibles tendències de futur, tot i que a nivell de procés semblen complicades perquè qualsevol transformació disminueix la percepció de qualitat del producte. Per altra banda, els canvis més importants sembla que afectaran principalment al procés de comercialització