Relación entre desarrollo digital y bienestar subjetivo en escolares chilenos

Abstract

The present research work is composed by two independent studies. The first study explores how access, management and use of Information and Communication Technologies in secondary schools are related to the subjective well-being of adolescents. The central hypothesis of this work is that students attending schools with high digital development have higher levels of subjective well-being. To test this hypothesis, two quantitative empirical studies carried out in Chile are used as sources of information. The first one is the 2013 National Survey of School Well-being, applied to 15-year-old students (4,964 cases) from 191 schools, and the second one is the 2012 National Census of Educational Computing. Subsequently, after both sources are merged, a descriptive analysis and an explanatory model are created based on the dependent variable Personal Wellbeing Index (PWI), and the independent variables School Digital Development Index (SDDI) and attributes of establishment and subjects. Among the results, the finding of a positive and significant relationship between school digital development and higher subjective well-being scores of students stands out.

On the other hand, the second study investigates the effects of the different types of technology use, in personal contexts, on schoolchildren's subjective well-being and, concurrently, whether these effects are different when the use of technology is problematic. The central hypotheses are 1) The use of the Internet affects the subjective well-being of school children negatively only when this use is problematic, and 2) The effect on subjective well-being is different according to the type of Internet use. To respond to the objectives of the research, a survey was applied to 15-year-old adolescents (2,579 cases), distributed in 330 public schools, beneficiaries of a government program for the delivery of personal computers and Internet access via mobile broadband for a year. Subsequently, for analytical purposes, three simple mediation models were created, whose dependent variable was Personal Well-Being Index School Children (PWI-SC), while its independent variables were Internet-use scales, differentiated by purpose (social, recreational, and educational) and problematic use as a mediating variable, as well as attributes of the subjects and their social environment which were incorporated as control variables.

The main results show that only if Internet use is expressed as problematic does it negatively affect subjective well-being. On the contrary, when the use of the Internet is not problematic, the effect is positive and even greater than the simple effect (without mediation) between these two variables.

This finding is relevant since it allows us to provide evidence that suggests that, when studying the effect that the intensity of the Internet, firstly, one must consider the mediating effect exerted by the network's problematic use and, secondly, that not all types of use have the same impact. Therefore, it is useful to enrich the discussion on subjective well-being, social integration, and the sense of belonging of schoolchildren in the digital age

El present treball de recerca està compost de dos estudis independents. El primer estudi indaga en com l'accés, gestió i ús de TIC a establiments d'educació secundària es relacionen amb el benestar subjectiu d'adolescents. La hipòtesi central és que els estudiants de les escoles i liceus que posseeixen major desenvolupament digital presenten majors puntuacions en el seu benestar subjectiu. Per respondre als objectius de la investigació, es van utilitzar com a fonts d'informació dos estudis empírics, de caràcter quantitatiu, realitzats a Xile. D'una banda, l'Enquesta Nacional de Benestar Escolar 2013, aplicada a estudiants de 15 anys (4.964 casos), distribuïts en 191 establiments escolars, i per una altra, el Cens Nacional d'Informàtica Educativa 2012. Posteriorment, les dues fonts es van fusionar, i es van elaborar anàlisis descriptives i un model explicatiu, la variable dependent va ser l'Índex de Benestar Personal (PWI) i les seves variables independents van ser l'Índex de Desenvolupament Digital Escolar (IDDE) i atributs de caracterització dels establiments i subjectes. Entre els resultats obtinguts, destaca la troballa d'una relació positiva i significativa entre desenvolupament digital de l'escola i el benestar subjectiu dels seus estudiants, és a dir, com més alt és el primer, més altes s'observen les puntuacions de l'segon.

D'altra banda, el segon estudi aprofundeix en quins són els efectes dels diferents tipus d'ús de tecnologia en el benestar subjectiu dels escolars i, d'altra banda, en si aquests efectes són diferents quan l'ús de tecnologia és problemàtic. Les hipòtesis centrals són 1) L'ús d'Internet afecta negativament el benestar subjectiu dels escolars només si aquest ús és de caràcter problemàtic, i 2) L'efecte en el benestar subjectiu és diferent segons el tipus d'ús d'Internet. Per respondre als objectius de la investigació, es va aplicar una enquesta a adolescents de 15 anys (2.579 casos), distribuïts en 330 establiments escolars públics, beneficiaris d'un programa governamental de lliurament de computadors personals i accés a internet mitjançant banda ampla mòbil per un any. Posteriorment, per a efectes analítics, es van crear tres models de mediació simple, la variable dependent va ser personal Well-Being Index School Children (PWI-SC) i les seves variables independents van ser escales d'ús d'internet, diferenciades per propòsit (social, recreatiu i educatiu ) i ús problemàtic com a variable mediadora, així com atributs dels subjectes i del seu entorn social que es van incorporar com a variables control. Entre els resultats obtinguts, destaquen que, només si l'ús d'Internet s'identifica com a problemàtic, aquest té un efecte negatiu en el benestar subjectiu. Per contra, quan la utilització d'Internet no és problemàtica, l'efecte és positiu i fins i tot més gran que l'efecte simple (sense mediació) entre aquestes dues variables. Aquesta troballa és rellevant, ja que permet aportar evidència que suggereix que, per indagar amb profunditat en l'efecte que la intensitat d'ús d'Internet pot tenir en el benestar subjectiu, la integració social i el sentit de pertinença dels escolars, d'una banda, s'ha de tenir en compte l'efecte mediador que exerceix l'ús problemàtic de la xarxa i, d'altra banda, que no tots els tipus d'ús tenen el mateix impacte