Escola Municipal de Música Juli Garreta i Arboix

Abstract

El projecte neix principalment de la necessitat d’ampliar els espais de l'actual Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, donada la creixent demanda de places durant els darrers anys. L'emplaçament triat es considera idoni en trobar-se entre equipaments de tipus cultural com son el Teatre Municipal Narcís Masferrer, el conjunt històrico-artístic del Monestir i la Porta Ferrada, el Museu d'Història de la ciutat, l'actual Espai Thyssen, així com del futur Museu Thyssen. També es troba molt a prop de l'actual Escola de Música i d’altres equipaments on es realitzen diverses activitats extraescolars, com són el Pavelló Poliesportiu i la Piscina Municipal de La Corxera. Així doncs, el projecte també té per objecte generar una reordenació urbana, on l’edifici proposat s'establirà com a lligam d'aquest nucli d'equipaments, generant alhora un gran espai de relació en forma de plaça i donant ús a un espai que actualment es troba marginat i descontextualitzat, amb funció de aparcament en superfície, tot i trobar-se en un indret privilegiat. A més a més, aquest espai podrà ser utilitzat com zona complementària del Festival Porta Ferrada, situant-se a escassos metres del monument i relacionant-se amb el principal tret carasterístic del mateix, la Cultura. Cal afegir que el solar en qüestió es troba classificat al POUM amb la clau E4 per a Equipaments Culturals, la qual cosa fa viable la seva implantació. El projecte passa doncs per resoldre tot un programa d'escola de música, incorporant també la dansa, el teatre i les arts plàstiques, que actualment es desenvolupen en escoles públiques del municipi, no disposant-se a la ciutat d'un espai propi per la realització d'aquestes activitats. Alhora, es pretèn desenvolupar un espai públic de relació entre tots els equipaments. Pel que fa a la implantació, donada la geometria irregular de la parcel.la, la diferència d'alineacions amb els carrers i edificis llindants, així com les servituds existents a la parcel.la per accés al teatre o al pavelló, es fa a priori dificultós establir unes directrius que responguin a tota la problemàtica com a conjunt. La planta baixa de l'edifici proposat, s'adapta i absorbeix les desalineacions existents entre tots els elements llindants a la parcel·la, com son la carretera de Tossa, el Carrer Callao, el Teatre Municipal i el Pavelló, tot alineant-se amb el seu moviment amb cadascun dels condicionants de l'entorn. La proposta d’aquesta planta a més resol el desnivell amb la Ctra de Tossa, mentre que el moviment, ens ajuda a direccionar ; l’usuari a cadascuna de les entrades del que es pretén que sigui un edifici polivalent capaç de independitzar els diferents però complementaris usos. El programa de dansa es situa a la mateixa planta baixa, reduint d'aquesta manera la transmissió acústica per impacte a altres estances i és complementat amb usos comuns (administració i consergeria, bar i auditori). Al centre de la planta, es troben els espais de gestió (secretaria i consergeria) així com les sales tècniques per donar servei al conjunt de l’edifici. Elements tècnics com l’estació transformadora, la caixa general de protecció, els comptadors d’aigua, etc. tenen també l’espai reservat a planta baixa en compliment de la normativa vigent essent totalment accessibles des de l’exterior. Pel que fa a les plantes superiors, aquestes s’alineen ortogonalment al Pavelló Municipal, tot resolent el programa majoritari d'escola de música, que és complementat amb aules de arts plàstiques, informàtica, zona de professors i amb un espai annex amb accés independent per la Ctra. de Tossa, per a ús de corals, grups locals i estudi de gravació, usos que tot i ser complementaris a l'escola de música, podrien ser independitzats de la mateixa. Cal dir que al sostre de planta segona es situa un gran lluernari que pretén donar il·luminació a aquelles estances que no estan directament obertes a façana. Així doncs, es pretén que l'edifici sigui un nexe aglutinador d'arts, des del seu programa amb contingut artístic (dansa, música, teatre i arts plàstiques) com per al propi volum proposat com a continent també artístic (escultura, arquitectura). Així doncs, a les façanes principals es procura vetllar per la puresa volumètrica per dotar el conjunt de certa monumentalitat, complementada amb la puresa material; per això s'utilitzaran materials "al natural" com el formigó i l'obra de fàbrica vista, tot alineant-se amb els acabats dels edificis llindants, mostrant respecte per l'entorn i establint un diàleg amb aquests