Les Veritables "flors de de debò" en la narrativa de Mercè Rodoreda: la simbologia de les flors en l'obra de Mercè Rodoreda

Abstract

L’objectiu principal d’aquest estudi consisteix a descriure i analitzar la simbologia i la presència de les flors en l’obra de Mercè Rodoreda, així com, també, observar l’evolució d’aquest fenomen. El treball consisteix a realitzar una mena de buidatge botànic de les seves obres més importants (Aloma (1969), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), Mirall trencat (1974) i Quanta, quanta guerra… (1980)), analitzar el paper que juguen les flors en cada una d’elles, cercar les més recurrents i descriure l’evolució d’aquesta simbologia. Una altra part del treball, estretament lligada a la primera, consisteix a indagar en l’entorn floral de l’escriptora al llarg de la seva vida, el jardí del casal Gurguí de la seva infantesa a Sant Gervasi, el jardí de Can Brusi, els jardins de Luxemburg a París, el jardí dels seus somnis a Romanyà, etc., per entendre la relació de les flors de la seva vida amb la seva obra