Sobre l'art i el bell en Theodor Adorno i Byung-Chul Han

Abstract

Aquest treball analitza les tesis i anàlisis sobre l’art i la bellesa en l’obra de Theodor Adorno -en especial l’obra de Teoria Estètica- i Byun-ChulHan -posant èmfasi en l’assaig de La Salvaciónde lo Bello-. La tasca indagatòria a la qual s’adreça aquest treball és analitzar la concepció de la societat de les respectives èpoques d’ambdós autors, la concepció del bell i l’estat de l’art. Per a la tasca d’anàlisi de la societat ens centrarem en l’obra dialéctica de la Ilustración, per a fer referència a Adorno; en el cas de Han, ens centrarem en La sociedad del cansancio i La sociedad de la transparencia. Amb l’objectiu de mostrar aquestes reflexions, veurem que ambdós autors anuncien la crisi de l’art i la bellesa. Aquest estudi pretén ser una anàlisi comparativa de les dues posicions, trobant els punts en acord i els punts en desacord, així com valorar si són anàlisis aptes per a copsar els conceptes esmentats. Tanmateix, considerarem en quins punts les noves tecnologies han entrat en el terreny de l’estètica: vivim en una societat on la tecnologia i la ciència tenen el paper principal i és comprensible que aquestes arribin, d’una manera o altra, a l’art. Així, de manera addicional, aquest treball pretén ser una crida a la recuperació de la centralitat de l’estètica en la reflexió filosòfica