Estudi i implementació de la refrigeració magnètica en ANSYS
Compartir
Aquest treball té l’objectiu d’estudiar i implementar un sistema de refrigeració relativament
nou: la refrigeració magnètica es basa l’efecte magnetocalòric d’un material magnètic, en
aquest cas, s’ha fet servir gadolini (Gd).
El gadolini és dels pocs elements que presenten l’efecte magnetocalòric al voltant de la
temperatura ambient, i ha estat molt estudiat pels investigadors per la seva versatilitat per
fabricar-se en diferents formes i també perquè aquest efecte tèrmic és més elevat que els
altres elements.
L’efecte magnetocalòric d’un material és la resposta tèrmica quan aquest està sotmès a una
variació de camp magnètic aplicat i en condicions adiabàtiques. En el cas de no satisfer les
condicions adiabàtiques, l’efecte magnetocalòric es manifesta com un canvi en la entropia.
El gadolini presenta un efecte magnetocalòric directe, és a dir, quan se li aplica un camp
magnètic o bé incrementa la temperatura del material, normalment anomenat increment de
temperatura adiabàtica (∆𝑇��𝑇��𝑎��𝑎��𝑎��𝑎��), o bé disminueix la seva entropia total.
En el nostre cas, busquem aprofitar-nos d’aquest efecte a temperatures allà on sigui el seu
màxim, donat que la refrigeració és en condicions ambientals, el gadolini compleix aquest
requisit. Tal com es mostra en el treball, hi ha diferents cicles magnètics amb els quals
obtindríem una refrigeració igual a la ∆𝑇��𝑇��𝑎��𝑎��𝑎��𝑎�� en el punt de treball, però usualment es fa servir
el cicle AMR (Refrigeració Magnètica Activa) degut que el material treballa dins d’un rang
de temperatura i no només en una temperatura específica