Desenvolupament d’un prototip d’ancoratge polimèric per el reforç d’elements de formigó amb materials compostos
Full Text
Share
Actualment, per la construcció de grans estructures com podrien ser edificis, ponts o naus
es fa servir el formigó armat com a material principal. Les estructures de formigó armat suporten
tant la seva pròpia estructura, com agents externs tals com càrregues permanents, de manteniment,
neu, o vent i poden provocar una necessitat de reforç estructural. El reforç més comú és el material
compost amb fibra de contínua (FRP), per tal d’ajudar a l’estructura amb les seves elevades
prestacions mecàniques. La tècnica de reforç més utilitzada amb FRP és l’EBR, que consisteix en
enganxar la làmina de FRP a la cara traccionada de l’element amb un adhesiu. Aquest adhesiu,
habitualment, és l’anomenat resina epoxi. Aquesta adherència pateix de falles prematures per
desenganxament del laminat del substrat de formigó. Per tal d’intentar solucionar aquesta
problemàtica es proposa l'ús d'ancoratges entre l’FRP i el formigó. Els ancoratges s'encarregaran
de fer la funció de subjecció per tal d’evitar que el FRP es desenganxi prematurament del formigó.
En l'actualitat hi ha una varietat de codis, normes i procediments de disseny racionals,
estandarditzats i confiables que en garanteixen el disseny òptim per tal d'aguantar més càrrega.
Fins al moment, els ancoratges metàl·lics són els que s’han començat a implementar, no obstant,
aquests presenten certs problemes com pot ser la corrosió o la conductivitat elèctrica. És per això
que cal investigar l’ús de materials més lleugers i resistents a agents externs. En aquest sentit, una
solució òptima seria l’ús de plàstics a partir de la fabricació additiva, la qual pot aportar gran
flexibilitat en la realització de dissenys, diferents mètodes de fabricació i gran varietat de materials
que permetrien la possibilitat de substituir els materials actuals