Conseqüències de la cooperació reforçada en el Reglament europeu en matèria de règim econòmic matrimonial i matrimoni entre persones del mateix sexe
L’any 2019 s’inaugura amb la plena aplicació de dos Reglaments de la Unió Europea (UE) de Dret internacional privat (DIPr) en matèria de règim econòmic matrimonial i de relacions patrimonials de les unions registrades. Es tracta dels Reglaments (UE) 2016/1103 i 2016/1104, en l’àmbit de la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de resolucions en matèria de règims econòmics matrimonials i en matèria de relacions patrimonials de les unions registrades. Sense entrar, en aquest moment, en qüestions concretes dels Reglaments, és necessari fixar la nostra atenció en el fet que aquests s’han aprovat com un pac indivisible i mitjançant el mecanisme de la cooperació reforçada. Això ha esdevingut així forçat per una qüestió tan sensible com és el matrimoni entre persones del mateix sexe i que es tradueix en una especial problemàtica en el Dret internacional privat de font europea. La tensió mantinguda sobre la no definició del concepte de matrimoni, que ja s’anunciava amb el Reglament (CE) 2201/2003, s’intensifica en seu de llei aplicable en el context d’una UE ampliada, precisament amb motiu dels Estats membres que limiten el matrimoni a la unió heterosexual. Aquesta situació ha propiciat la necessitat d’acudir, en els darrers temps, al mecanisme de la cooperació reforçada per aprovar els nous reglaments, davant les dificultats d’assolir la unanimitat. El mecanisme de la cooperació reforçada, per tant, ha permès avançar en l’adopció de normes com el Reglament (CE) 1259/2010, en l’àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial, i que ara, en matèria de règim econòmic matrimonial i també de relacions patrimonials de les unions registrades, s’estén a la resta de sectors en els que intervé el Dret internacional privat; la competència judicial internacional i el reconeixement i l’execució de resolucions i l’acceptació i força executiva de documents públics. Davant d’aquest panorama, el nostre estudi presenta el laberint de situacions i alguns dels interrogants que es generen en els moviments transfronterers dels matrimonis entre persones del mateix sexe i que es justifica en l’oportunitat del moment degut a, per una banda, l’entrada en aplicació del Reglament (UE) 2016/1103, i el seu abast atenent a la cooperació reforçada i, per un altre banda, a la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) 5 de juny de 2018 en l’assumpte Coman, en la qual s’han reconegut drets de residència derivats dels cònjuges sense fer distinció per raó de gènere. Ens plantegem com repte futur d’anàlisi, si el seu impacte arribarà a tenir efectes en la coherència horitzontal entre les normes; la Directiva 2004/38/CE11 i el Reglament (UE) 2016/1103, en relació al concepte de matrimoni