La Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària incideix per una doble via a l’àmbit del Dret de Família. La primera, més immediata i de caire procedimental, s’identifica amb els expedients de jurisdicció voluntària que la mateixa LJV sistematitza per raó de la seva pertinença a aquell àmbit. La relació amb el Dret civil català seria, en general, d’acompanyament. Les normes substantives de Dret català tenen ara, com les estatals, uns referents procedimentals que en faciliten l’aplicació pràctica. Es podria ben dir que la finalitat i l’efecte de la DA 1ª, apart. 3, LJV és justament aquest. Materialment, però, el Dret català no s’ha vist afectat; només se l’encarrila procedimentalment. La segona via, de tipus material, s’executa via modificació del Codi civil espanyol. La reforma més vistent en aquest sentit és, sens dubte, la que afecta a la separació i al divorci, però n’hi ha d’altres. En qualsevol cas, i sigui per la raó que sigui (així, perquè es tracta de matèria reservada a l’Estat; perquè, sense ser ho, el legislador català opta per anar a remolc de la legislació estatal...), a hores d’ara ben bé podria semblar que és des d’aquesta segona perspectiva que el Dret civil català s’ha vist més intensament alterat, òbviament no de manera directa, però sí indirectament. El motiu és la tramitació de distintes esmenes que tenen com a finalitat, precisament, tenir cura d’aquest reajustament del Dret català amb el Dret estatal
DUGiDocs