Acotacions del món pràctic a la propietat temporal i a la propietat compartida (II)

Abstract

La incorporació de la propietat temporal i propietat compartida al Codi Civil de Catalunya té com a finalitat presentar una alternativa a la dualitat entre la plena propietat i lloguer; i estan destinades a facilitar l’accés a l’habitatge a un volum important de població, amb ingressos superiors als “mínims socials” però no suficients per afrontar els volums de deute que requereix el mercat lliure. A la pràctica, donades les seves característiques i matisos, inspirades en figures anglosaxones, que essencialment es basen en una nova forma de concebre el dret de propietat on conviuen al mateix temps dos propietaris, requeriran d’una gran tasca pedagògica per part de tots els professionals del Dret, del món local, immobiliari i financer per ajudar a que es facin un lloc en el mercat immobiliari català, de la mateixa manera que va succeir al Regne Unit. Des de la nostra òptica, la conjuntura actual del mercat, està marcada per quatre grans trets: Primer, els propietaris i els potencials arrendataris no veuen el lloguer una tinença estable. Segon, a causa de la reestructuració bancària i de les directives europees que s’han promulgat recentment, és difícil accedir a un habitatge en plena propietat per l’enduriment de les condicions per la concessió de préstecs hipotecaris. Tercer, la situació laboral i un major índex de mobilitat geogràfica, genera reserves en els compradors a l’hora de demanar un préstec amb garantia hipotecaria, -molt accentuades en joves que tenen menys de trenta anys-; i per últim, un important percentatge del parc de l’habitatge existent està pendent de rehabilitació i/o renovació. Davant d’aquest retrat, considerem que la incorporació d’aquestes noves figures pot ajudar al mercat immobiliari a crear en un cert temps un “tercer mercat” que aporti noves solucions i facilitar l’accés a l’habitatge, com a dret constitucionalment reconegut; i que probablement el món financer tindrà la clau de volta en el moment que accepti la seva utilització generalitzada i la seva capacitat de generar un nou model de negoci més segur i equilibrat. Com a valor afegit, explorant la utilització d’aquestes noves formes de propietat com a bon exemple d’innovació jurídica, creiem poder afirmar que ofereixen un nou punt de vista per algunes de les situacions i conflictes en les que ens trobem en el nostre dia a dia en l’exercici de l’advocacia. I serà en aquest punt en el que centrarem la nostra intervenció, amb la finalitat de donar una visió més pràctica i allunyada de les qüestions estrictament doctrinals, aquestes molt importants i complexes, que han arribat a provocar un recurs de constitucionalitat respecte de la propietat temporal