Agua, actores sociales y servicios de los ecosistemas en la cuenca del río Muga. Una aproximación socioecológica

Abstract

This doctoral thesis aims to identify and characterize the relationships between stakeholders and water resources through the sociocultural and spatial analysis of the water ecosystem services (WES) in the social-ecological system that conforms the Muga river basin. Ecosystem services, understood as a component of social-ecological systems, represent the analytical framework that allows to connect people with nature. Likewise, they allow to capture, express and visualize the key role of aquatic ecosystems in providing multiple benefits to human beings, in order to contribute to the improvement of current and future management of water resources, in such a way that this is increasingly effective, sustainable, and resilient in a context of global change. The methodological approach used in this thesis is based on a mixed method, combining semi-structured interviews and participatory cartography with the key stakeholders of the river basin, as tools that allow a sociocultural evaluation of the ES, in order to: I) identify the most important water ES in the river basin and the benefits associated with them; II) qualitatively and spatially explore the preferences and value systems of different stakeholder groups; III) identify and map the areas perceived as hotspots of supply, demand and degradation-vulnerability of the WES and study the spatial relationships of the WES flows; and IV) reflect on participatory techniques and the importance of integrating different knowledge as essential tools in decision-making for a sustainable management of water resources.

The main results identified show that aquatic ecosystems are not only perceived as large producers of multiple benefits, but also encompass a plurality of values and differences in the perceptions expressed. These differences were shown especially in relation to the types of ES perceived (provision, regulating or cultural) and their spatial distribution (SPU, SBU, dSPU) in the Muga river basin. Likewise, participatory mapping has highlighted how the elements mapped by the stakeholders were based on different personal motivations, expressing values that are often divergent between them.

It was also shown how certain factors interfere with the way people perceive ecosystems and their benefits, which, in turn, influences the relationships between the multiple actors and the configuration of the governance model. The different levels of dependence of stakeholders on ecosystems and the typology of social-ecological changes in a river basin can, in fact, generate positive or negative effects (or both) (trade-offs and synergies) for various types of actors, who, therefore, perceive these changes differently, leading to conflicts between groups and situations of unequal power. It was observed that each actor has the capacity of action and decision, both in the way of managing the flows of WES and ecosystems and in making decisions, modifying their behaviors (for example, from collaborative to competitive), not only in relation to what the other actors do within the system, but also in relation to their own perceptions. It was revealed how these social mechanisms not only generate an unequal distribution of ES flows, but can also strengthen asymmetric power relations between stakeholders, favoring or preventing access to WES flows. Finally, we reflected on the importance of participatory methods as useful tools to identify and express the plurality and diversity of values, relationships, and knowledge. It showed how stakeholders express complex mental constructs regarding the concept of river basin or elements related to it, despite not having the same technical-administrative knowledge as policy-makers. These aspects highlighted the importance of integrating this diversity in the design and co-production of landscape management policies, as factors that contribute to a better understanding of the complexity of social-ecological dynamics. In conclusion, this thesis has the ultimate purpose of contributing to a better understanding of human-nature relationships, using the analysis framework of social-ecological systems and ES as useful tools for improving current and future management of water resources, to move towards increasingly effective, inclusive, resilient, and just forms of adaptive governance in a context of global change.

Aquesta tesi doctoral es proposa identificar i caracteritzar les relacions entre actors socials i recursos hídrics a través de l'anàlisi sociocultural i espacial dels serveis ecosistèmics aquàtics (SEA) en el sistema socioecològic que conforma la conca hidrogràfica de la Muga. Els serveis dels ecosistemes, entesos com un component dels sistemes socioecològics, representen el marc d'anàlisi que permet connectar les persones amb la natura. Així mateix, permeten captar, expressar i visualitzar el paper clau dels ecosistemes aquàtics a l'hora de proporcionar múltiples beneficis als éssers humans, amb la finalitat de contribuir a la millora de la gestió actual i futura dels recursos hídrics, de tal manera que aquesta sigui cada vegada més eficaç, sostenible i resilient en un context de canvi global. L'enfocament metodològic utilitzat es basa en un mètode mixt, combinant entrevistes semi-estructurades i cartografia participativa amb els actors socials clau de la conca. Són eines que permeten realitzar una avaluació sociocultural dels SE, amb la finalitat de: I) identificar els SEA més importants de la conca i els beneficis associats a ells; II) explorar qualitativament i espacialment les preferències i els sistemes de valors de diferents grups d’actors socials; III) identificar i cartografiar les àrees percebudes com hotspot de subministrament, demanda i degradació dels SE i estudiar les relacions espacials dels fluxos de SEA; i IV) reflexionar sobre les tècniques participatives i la importància de la integració de diferents coneixements com a eines essencials en la presa de decisions per a una gestió sostenible dels recursos hídrics. Els principals resultats identificats mostren que els ecosistemes aquàtics no només són percebuts com a grans productors de múltiples beneficis, sinó que també engloben una pluralitat de valors i diferències en les percepcions expressades. Aquestes diferències es deixen veure especialment en relació als tipus de SE percebuts (provisió, regulació o culturals) i a la seva distribució espacial (SPU, SBU, dSPU) a la conca hidrogràfica del riu Muga. Així mateix, la cartografia participativa explica com els elements cartografiats pels actors socials responen a diferents motivacions personals, expressant valors que sovint són divergents entre ells. També es presenta com determinats factors interfereixen en la manera en la qual les persones perceben els ecosistemes i els seus beneficis, fet que, al seu torn, influeix en les relacions entre els diferents actors i en la configuració del model de governança. Els diferents nivells de dependència dels actors socials dels ecosistemes i la tipologia de canvis socioecològics en una conca hidrogràfica poden, de fet, generar efectes positius o negatius (o tots dos, trade-offs i sinergies) per a diferents tipus d'actors que, per tant, perceben aquests canvis de manera diferent. Tot això condueix a conflictes entre els grups i situacions de desigualtat de poder.

S’ha observat que cada actor té capacitat d'actuació i de decisió, tant en la manera de gestionar els fluxos de SEA i els ecosistemes com en la presa de decisions, modificant els seus comportaments (per exemple, de col·laboratiu a competitiu), no només en relació al que fan els altres actors dins del sistema, sinó també basant-se en les seves pròpies percepcions. Es va posar de manifest com aquests mecanismes socials no només generen una distribució no equitativa dels fluxos de SE, sinó que poden enfortir relacions de poder asimètriques entre actors socials, afavorint o impedint l'accés als fluxos de SEA. Finalment, es va reflexionar sobre la importància dels mètodes participatius com a elements útils per poder identificar i expressar la pluralitat i diversitat de valors, relacions, coneixements. Es va mostrar com els actors socials expressen construccions mentals complexes pel que fa al concepte de conca hidrogràfica o a elements relacionats amb ella, tot i no tenir els mateixos coneixements tècnic-administratius dels policy-makers. Aquests aspectes van destacar la importància d'integrar aquesta diversitat en el disseny de polítiques de gestió, com a factors que contribueixen a una millor comprensió de la complexitat de les dinàmiques socioecològiques.

En conclusió, aquesta tesi té la finalitat última de contribuir a un millor coneixement de les relacions ésser humà-natura, usant el marc d'anàlisi dels socioecosistemes i dels SE com a eines útils per a la millora de la gestió actual i futura dels recursos hídrics, per a poder avançar així cap a formes de governança adaptativa cada vegada més eficaces, inclusives, resilients i justes en un context de canvi global.