Guerra i fortificació a la Catalunya moderna: la plaça forta de Girona (1635-1720)

Abstract

The history of Gerona changed suddenly with the Treaty of the Pyrenees because the cordon established by then (basically, Perpignan and the fortress of Salses) was dismantled. The inability of the Spanish Monarchy to allocate the economic resources to erect a new defensive barrier meant that Gerona took on the role of a stronghold. In this sense, the initial date of Girona's transformation into a modern fortified city was the siege of 1653, in the final phase of the Reapers' War, when three stone filled wooden structures were built on the Pedreras mountain and two stone bastions on the Mercadal wall. In 1656, a stile fort was detected on the Barrufa or Montjuic mountain, although it no longer appears in 1660. In the War of Devolution (1667-1668), a fort was erected, also of stone filled wooden structures, to protect the entrance to the Monar irrigation channel in Gerona, which later became known as the Governor's bastion. However, the attack of 1675, in the context of the Dutch War (1673-1679) brought about a real change in the approach to the city's fortifications, as it was then planned to replace the stilt walls with stone. Construction began on the forts of Montjuïc and Condestable, and the forts of the Chapter and the City. While the first was located on the Barrufa mountain, the others were built on the Pedreras mountain. Nevertheless, the fortress of Gerona lacked many elements to be completed, because in the siege of 1684, we still found at least three bastions of stone filled wooden in the Mercadal wall. From then on, a frenetic pace of construction began because all the sash fortifications were transformed into stone, the Mercadal wall, the most exposed, was reinforced and the tower of San Juan was built on the Barrufa mountain. However, the siege of 1694 showed the limitations of the Girona stronghold, as the Duke of Noailles concentrated the attack on the Pedreras mountain and surrendered the city in just a few days. The lesson was learned and two new fortifications, Capuchins and Queen Anne, were quickly erected. But in December 1710, the Bourbon army besieged Girona again, this time via the Barrufa mountain, and managed to surrender the city in just over a month. The Austracists' attempts to recover the city failed dramatically

La història de Girona canvià sobtadament amb el tractat dels Pirineus perquè el cordó defensiu establert fins llavors (bàsicament, Perpinyà i la fortalesa de Salses) fou desmantellat. La incapacitat de la Monarquia Hispànica per destinar els recursos econòmics per aixecar una nova barrera defensiva, provocà que Girona assumís el rol de plaça forta. En aquest sentit, la data inicial de la transformació de Girona en una ciutat fortificada a la moderna fou el setge de 1653, en la fase final de la guerra dels Segadors, quan es construïren tres fortificacions de feixina en la muntanya de les Pedreres i dos baluards de pedra en la muralla del Mercadal. El 1656 es detecta un fortí de feixina en la muntanya de la Barrufa, o de Montjuïc, tot i que ja no ens apareix el 1660. En la guerra de Devolució (1667-1668) s’aixecà un fortí, també de feixina, que protegia l’entrada del rec Monar a Girona, que posteriorment es denominarà baluard del Governador. Tanmateix, l’atac de 1675, en el marc de la guerra d’Holanda (1673-1679) implicà un veritable canvi de plantejament en la fortificació de la ciutat perquè llavors es projectà substituir les obres de feixina per pedra. Així, s’inicià la construcció dels forts de Montjuïc i del Conestable, i els fortins del Capítol i de la Ciutat. Mentre que el primer se situà en la muntanya de la Barrufa, els altres s’alçaren en la muntanya de les Pedreres. No obstant això, la plaça forta de Girona li mancaven molts elements per tenir-la enllestida perquè en el setge de 1684, encara trobem almenys tres baluards de feixina en la muralla del Mercadal. A partir de llavors s’inicià un ritme frenètic de construcció, car totes les fortificacions de feixina foren transformades en pedra, es reforçà la muralla del Mercadal, la més exposada, i es construí la torre de Sant Joan en la muntanya de la Barrufa. Malgrat tot, el setge de 1694 mostrà les limitacions de la plaça forta gironina, ja que el duc de Noailles concentrà l’atac contra la muntanya de les Pedreres i rendí la ciutat en pocs dies. La lliçó fou apresa i ràpidament s’aixecaren dues noves fortificacions, Caputxins i Reina Anna. Però el desembre de 1710, l’exèrcit borbònic tornà a assetjar Girona, aquest cop per la muntanya de la Barrufa i aconseguí rendir la ciutat poc més d’un mes més tard. Els intents austriacistes per recuperar la plaça gironina fracassaren estrepitosament