Fatiga i èxtasi. Cossos, subjectivitats i cinemes als escrits publicats i inèdits de Jean Epstein

Abstract

This dissertation studies the thought of filmmaker and essayist Jean Epstein, focusing on the motif of the body and the organism in his writings and incorporating his unpublished work into the object of study. Epstein's written work begins, at the beginning of the 1920s and before the filmographic one, developing a particular physio-psycho-sociological theory about his contemporary world, in which the body has a theoretical importance as an element related to subjectivity and subject to historical changes. This theory influences his first cinematographic thought, of the same decade, and can also be related to the importance of the body in his work not only as an object of reflection but as a literary motive for his writing (importance that can also be traced in his filmography ). The first chapter of the thesis studies in detail Epstein's first thought. The second places this thought in relation to a series of previous or contemporary discourses that allow us to see where some of their ideas come from, as well as understand that it is not an eccentric theory but embedded in traditions and important discourses of the end of the 19th century and in the first decades of the 20th. The third part of the thesis asks what survives from his first thought in Epstein's maturity writings, developed in the late 1940s and early 1950s. A series of displacements occur in the published work, with which the importance of the body is attenuated and loses its centrality. But if the unpublished work is incorporated, both a continuity and survival of the ideas of the 20s can be established, as well as an emergence of aspects present in it but not fully developed, as is the case of sensuality

Aquesta tesi doctoral estudia el pensament del cineasta i assagista Jean Epstein, centrant-se en el motiu del cos i l’organisme en els seus escrits i incorporant a l’objecte d’estudi la seva obra inèdita. L’obra escrita d’Epstein comença, a principis de la dècada de 1920 i abans que la filmogràfica, desenvolupant una particular teoria fisio-psico-sociològica sobre el seu món contemporani, en la qual el cos té una importància teòrica com a element relacionat amb la subjectivitat i sotmès a canvis històrics. Aquesta teoria influeix en el seu primer pensament cinematogràfic de la mateixa dècada i també es pot relacionar amb la importància del cos a la seva obra, no només com a objecte de reflexió, sinó com a motiu literari en la seva escriptura (importància que també es pot rastrejar a la seva filmografia). El primer capítol de la tesi estudia en detall aquest primer pensament d’Epstein. El segon situa aquest pensament en relació a una sèrie de discursos anteriors o contemporanis que permeten entendre d’on provenen algunes de les seves idees, així com adonar-se’n que no és una teoria excèntrica sinó imbricada en tradicions i discursos importants a finals del s. XIX i en les primeres dècades del XX. La tercera part de la tesi es centra en preguntar-se què perviu d’aquest primer pensament en l’obra escrita de maduresa d’Epstein, desenvolupada a finals de la dècada dels 40 i principi dels 50. En l’obra publicada s’operen una sèrie de desplaçaments amb els quals la importància del cos es veu atenuada i perd la seva centralitat. Però si s’incorpora l’obra inèdita es pot establir tant una continuïtat i pervivència de les idees dels anys 20, com l’eclosió d’aspectes presents en aquesta però no desenvolupats de manera central, com seria el cas de la sensualitat