L’objectiu del present article és l’estudi de la Casa de Misericòrdia de la ciutat de Girona, una institució exclusivament femenina que va obrir portes l’any 1769. En primer lloc, es pretén fer un breu repàs del pensament assistencial del segle XVIII incidint en l’òptica de gènere, visió que permetrà entendre com s’hi integra l’establiment gironí. En segon lloc, descobrir els aspectes fundacionals de la institució. En tercer lloc, analitzar-ne l’organització tant des del punt de vista estructural, de les rendes i del personal, com funcional, tractant sobre l’aspecte del treball captiu. Finalment, s’aprofundirà en el perfil de les nenes i dones que hi ingressaven per tal de fer emergir pautes d’ús de la institució. El propòsit del treball, a més de l’interès que representa la institució per se, és mirar més enllà de l’obvietat del control i del càstig, per incidir en el rol social i econòmic, vist com una eina utilitzada per les mateixes dones amb la finalitat de maximitzar les seves oportunitats de futur
DUGiDocs