In the wake of the historiographic renewal of the international studies of the Great War in recent decades, coinciding with the widening of research on Spanish neutrality throughout the conflict, this article proposes to assess certain aspects of cultural mobilization over Spain between 1914 and 1918. To achieve this aim, firstly, foreign cultural action will be analysed focusing on the activity developed by Germany and France in Spain. Secondly, the links between diplomacy and archaeology in the south of the Iberian Peninsula will be examined in connection with the allied strategy. Particularly, the cases of the Anglo-Spanish School of Archaeology and the archaeological campaign in Baelo Claudia will be explored here
En el marco de la renovación historiográfica de los estudios sobre la Gran Guerra de las últimas décadas a nivel internacional y de la ampliación de trabajos
sobre la neutralidad española durante este conflicto, este artículo propone analizar
algunos aspectos de la movilización cultural que tuvo lugar en España entre 1914
y 1918. Para hacerlo, se analiza en primer lugar la acción cultural extranjera poniendo el centro en la actividad desarrollada por Alemania y Francia en España. En
segundo lugar, se exploran los vínculos entre la diplomacia y la arqueología en el
sur de la península a partir de la estrategia aliada. Específicamente, se toman como
referencia aquí los casos de la Escuela Anglo-Española de Arqueología y los trabajos
realizados en Baelo Claudia
En el marc de la renovació historiogràfica dels estudis sobre la Gran Guerra
de les darreres dècades a nivell internacional i de l’ampliació de treballs sobre la
neutralitat espanyola durant aquest conflicte, aquest article proposa analitzar alguns
aspectes de la mobilització cultural que va tenir lloc a Espanya entre 1914 i 1918. Per
fer-ho, s’analitza en primer lloc l’acció cultural estrangera posant el centre a l’activitat desenvolupada per Alemanya i França a Espanya. En segon lloc, s’exploren els
vincles entre la diplomàcia i l’arqueologia al sud de la península a partir de l’estratègia aliada. Específicament, es prenen com a referència aquí els casos de l’Escola
Anglo-Espanyola d’Arqueologia i els treballs realitzats a Baelo Claudia
DUGiDocs