La soledat i l'aïllament social durant el confinament per la COVID-19 des de la perspectiva de les persones grans institucionalitzades: projecte finalitzat

Abstract

Introduction: The COVID-19 pandemic is a new and exceptional situation that has led to the application of isolation and social distancing measures. Institutionalized seniors are a risk group who were completely isolated from the outside during the first wave. Social isolation and especially family distancing raised their feeling of loneliness in this group, which prevalence was high, 55%. On the other hand, the feeling of loneliness has an impact on people's physical and psychological health. For this reason, it is important to attend and support the experiences of loneliness of institutionalized seniors. Objective: To analyse the loneliness and isolation caused by confinement, due to the COVID-19 pandemic, in institutionalized elderly people of a geriatric centre in Banyoles. Methodology: It is a qualitative study with a small sample of 4 participants, 75% female. In-depth interviews have been taken to institutionalized elderly people who were living during the first wave in a nursing home in Banyoles. The speech is analysed, so that the content is classified into topics and categories. Results: All the participants expressed the feeling loneliness from before the confinement, so that over time they could live with the loneliness situation. However, the way they live loneliness is different, some prefer to be alone and others look for support and company within the auxiliaries or residents. During the confinement, they felt sad, distressed, with non-specific discomfort, a feeling of apathy or prolonged boredom. To cope with these symptoms, they used residential or their own resources. Concerning health, they report discomfort or nervousness, but they do not consider that their state of health has worsened because of the isolation. Conclusions: Loneliness is a common feeling in institutionalized seniors that has increased due to the COVID-19 pandemic. Participants had some mild symptoms. However, they can accept the new situation and learn to live with the feeling of loneliness. Besides, in terms of health status, when a person perceives an increase of loneliness due to the confinement or when they joined the residence, it is when their health condition worsens. However, participating

6

residents consider their health status to be good or very good and to have maintained it during confinement

Introducció: La pandèmia de la COVID-19 és una situació nova i excepcional que ha comportat l’aplicació de mesures d’aïllament i distanciament social. Les persones grans institucionalitzades són un col·lectiu de risc que durant la primera onada van quedar totalment aïllats de l’exterior. L’aïllament social i sobretot el distanciament familiar va accentuar la sensació de soledat d’aquest col·lectiu, on la prevalença ja era elevada, un 55%. D’altra banda, la sensació de soledat té un impacte sobre la salut física i psicològica de les persones. Per aquest motiu, és important atendre i donar suport a les vivències de soledat de les persones grans institucionalitzades. Objectiu: Analitzar la soledat i l’aïllament provocat pel confinament, a causa de la pandèmia de la COVID-19, en persones grans institucionalitzades en un centre geriàtric de Banyoles. Metodologia: Estudi qualitatiu amb una mostra reduïda de 4 participants, 75% femenina. S’han realitzat entrevistes en profunditat a persones grans institucionalitzades que van viure durant la primera onada a una residència geriàtrica de Banyoles. S’analitza el discurs de les entrevistes, de manera que el contingut queda classificat en temes i categories. Resultats: Tots i totes les participants expressen sentir-se sols des d’abans del confinament, de manera que amb el temps expliquen haver-se adaptat a la situació de soledat. Tot i això, la manera com viuen la soledat és diferent, alguns prefereixen estar sols i d’altres busquen suport i companyia en les auxiliars o les residents. Durant el confinament es van sentir tristos, angoixats, amb malestar inespecífic, sensació d’apatia o avorriment perllongat. Per a afrontar o alleugerir aquests símptomes, verbalitzen utilitzar recursos de la mateixa residència o propis. En relació a la salut, refereixen malestar o nerviosisme, però no consideren que el seu estat de salut hagi empitjorat com a conseqüència de l’aïllament. Conclusions: La soledat és una sensació comuna en les persones grans institucionalitzades que ha augmentat a causa de la pandèmia de la COVID-19. S’ha manifestat en els participants amb simptomatologia lleu. Tot i això, s’ha evidenciat que són capaces d’acceptar la nova situació i aprendre a conviure

4

amb la sensació de soledat. A més, pel que fa a l’estat de salut, quan la persona percep un augment de la soledat, com seria el confinament o el moment d’ingrés a la residència, és quan l’estat de salut empitjora si no realitza una bona gestió de la conducta i les emocions. De totes maneres, els participants consideren el seu estat de salut bo o molt bo i haver-lo mantingut durant el confinament