El Gir retòric en el jove Nietzsche

Abstract

La retòrica apareix en Nietzsche com un nexe per comprendre no només la seva concepció del llenguatge, sinó per esclarir els fonaments de la seva crítica a la metafísica i de la seva teoria estètica. Amb l’horitzó de mostrar aquest fonament ens centrarem en el gir que s’esdevé en el desenvolupament del pensament nietzscheà a partir de l’any 1872, en el que es desplaça l’interès pel símbol, l’art i la música i la seva teoria del coneixement es reorienta cap a una crítica del llenguatge. La tasca indagatòria a la qual s’adreça aquest treball és precisar l’impacte que pugui haver tingut el pensament dels filòsofs: Arthur Schopenhauer, el neokantià Friedrich Albert Lange i Gustav Gerber i la manera com es recull en les obres primerenques de Friedrich Wilhelm Nietzsche. A partir dels fragments pòstums de 1869 a l’hivern de 1873 mostrarem com la metàfora va ocupant un lloc central en el seu pensament i es converteix en l’element fonamental al voltant del qual s’articula el gir retòric

Rhetoric appears in Nietzsche as nexus for understanding not only his conception of language, but for clarifying the foundations of his critique of metaphysics and his aesthetic theory. With the horizon of showing this foundation we will focus on the turn that takes place in the development of nietzschean throught from 1872, in which the interest in symbol, art and music and his theory of knowledge is reoriented towards a critique of language. The investigative task to wich this work is directed is to clarify the impact that the thouhgt of the philosophers may have had: Arthur Schopenhauer, el neo-kantian Friedrich Albert Lange and Gustav Gerber and the way in wich it is collected in the early works of Friedrich Wilhelm Nietzsche. From the posthumous fragments from 1869 to the winter of 1873 we will show how metaphor occupies a central place in his thought and becomes the fundamental element around wich the rhetorical turn is articulated