Motivació per l’esport i relació amb la qualitat de vida en adolescents amb paràlisi cerebral

Compartir
La pràctica d’activitat física en adolescents amb paràlisi cerebral es considera un dels factors clau pel bon manteniment de l’estat de salut, i la millora dels individus a nivell físic, psíquic i social. El present estudi pretén conèixer la relació entre la motivació envers l’esport i la qualitat de vida d’un grup de joves amb paràlisi cerebral. Es tracta d’un estudi descriptiu, analític i de tall transversal en què van participar 20 adolescents practicants d’esport adaptat en diferents modalitats, amb edats compreses entre els 13 i 17 anys (15,05±1,32 anys) dels quals el 50% (n=10) van ser nois i el 50% (n=10) van ser noies. Per a la motivació s’ha utilitzat la versió en castellà del qüestionari “Participation Motivation Inventory” i la qualitat de vida s’ha mesurat utilitzant la versió espanyola per a adolescents del qüestionari “Cerebral Palsy Quality of Life Questionnaire” (CP-QoL). S’observa en la mostra estudiada nivells més alts de motivació intrínseca, i millor qualitat de vida que la mitjana. Tanmateix, en relació al gènere, els nois presenten més motivació intrínseca, i millor qualitat de vida respecte a les noies. És necessari plantejar mesures efectives que afavoreixin un clima de motivació envers l’activitat física i l’esport de caràcter intrínsec, ja que involucra conductes que busquen la diversió, interès i complaença inherent a l’activitat, afavorint la permanència en l’esport de joves amb paràlisi cerebral ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0