Comparació dels efectes d'un protocol de treball neuromuscular integrat versus un protocol de treball de força amb sobrecàrrega excèntrica sobre la coordinació intermuscular en adults joves sans

Abstract

L’estudi de la fisiologia humana es tendeix a concebre des d’una perspectiva horitzontal, de les estructures cel·lulars fins als òrgans. Recentment i gràcies a l’aparició de la “Network physiology” i la “Network physiology of exercise”, s’ha introduït una nova aproximació a la fisiologia humana, vinculada a una perspectiva horitzontal, que pretén entendre el funcionament del cos humà a través de l’estudi i quantificació de les interaccions dinàmiques dels seus components. Gràcies a conceptes físics i matemàtics aplicats, s’ha aconseguit extreure senyals encapsulades en components de l’organisme humà que han permès detallar interaccions dinàmiques entre ells. En són bon exemples les variacions de la coordinació cardio-respiratòria en les diferents fases del son i en esforç, la coordinació entre hemisferis cerebrals o la coordinació inter-muscular. Precisament, si parlem de la coordinació inter-muscular, alguns dels mètodes que

inclouen aquests conceptes físics i matemàtics per tal de quantificar-la són la “inter- muscular coherence” i les “cross correlations”, les quals en base a senyals

electromiogràfiques intenten quantificar les interaccions entre diferents músculs a través d’un domini freqüencial o temporal. El present estudi pretén comparar l’efecte d’un protocol d’entrenament amb sobrecàrrega excèntrica (sEXC) versus un protocol d’entrenament de treball neuromuscular integrat (TNI) sobre la coordinació inter-muscular en adults joves sans, a través d’un mètode de “cross-correlations of spectral power” que intenta salvar les conegudes limitacions de les “inter-muscular coherence” i “cross-correlations”