Estratègies de desherbatge en els cereals d’hivern: eficàcia, costos i impacte ambiental del control químic i mecànic de les adventícies

Cufí Aregay, Sílvia
Share
Aconseguir un bon control de les plantes adventícies és un aspecte fonamental a tenir en compte en qualsevol cultiu. En el cas dels cereals d’hivern, als quals es destina prop del 25% de la superfície agrícola total de l’Estat Espanyol, actualment aquest control s’aconsegueix majoritàriament mitjançant productes herbicides, i només unes poques explotacions, la majoria d’elles dedicades a l’agricultura ecològica, utilitzen mètodes de desherbatge mecànic. Tot i això, factors com els elevats preus dels herbicides o l’aparició de plantes arvenses resistents a determinades matèries actives posen de manifest la necessitat d’aconseguir un control de les adventícies amb mètodes que puguin substituir o complementar els herbicides. L’objectiu principal del treball va ser estudiar l’eficàcia del desherbatge mecànic en els cereals d’hivern, identificant i quantificant les poblacions de plantes adventícies presents al cultiu, realitzant un estudi econòmic del cost de les operacions de desherbatge, i avaluant l’impacte ambiental d’aquestes operacions. Es van realitzar assaigs en tres camps experimentals ubicats al nord-est de Catalunya, concretament a les comarques del Baix i l'Alt Empordà. A cada camp o finca s’hi van dur a terme tres repeticions, formades per quatre tractaments cadascuna. A dos d’aquests camps, els quals seguien un sistema productiu convencional, s’hi va sembrar ordi, i la distribució dels tractaments va ser en forma de blocs a l’atzar. A la tercera finca, de producció ecològica, s’hi va sembrar blat, i els tractaments es van distribuir en forma de quadrat llatí. L’única diferència que hi va haver entre els tractaments d’una mateixa finca va consistir en el mètode de desherbatge. Els tractaments estudiats van ser: 1. Testimoni: no es va realitzar cap control de les adventícies. 2. Desherbatge químic: es va dur a terme un control de les herbes utilitzant únicament productes herbicides. Aquest tractament no es va dur a terme a la finca de cultiu ecològic. 3. Desherbatge mecànic intensiu: el control de les arvenses es va realitzar mitjançant la rascla de pues flexibles, fent tantes passades com es van considerar necessàries. 4. Desherbatge mecànic simplificat: es va realitzar el control de les adventícies mitjançant una sola passada amb l‘esmentada rascla. Es va estudiar l’evolució de les densitats de població de les plantes adventícies en cada tractament al llarg del temps, de manera que se’n va poder avaluar el nivell de control segons cada mètode de desherbatge en el moment en què el cultiu ja cobria completament el sòl. Per altra banda, també es va fer una estimació dels costos dels diferents mètodes de desherbatge emprats. Finalment, per cada tractament de cada finca es va realitzar un anàlisi de l’impacte ambiental generat en el conjunt d’operacions del cultiu. Els resultats obtinguts van confirmar que el desherbatge químic va ser el més eficaç en el control de les adventícies, assolint nivells de control superiors al 97%. Pel que fa al desherbatge mecànic, en els camps de cultiu convencional es va concloure que en el tractament intensiu l’ eficàcia va ser propera al 80%, i aquest fet va permetre reduir la població d’arvenses fins a nivells que podien ser considerats acceptables per no tenir pèrdues econòmiques importants en la collita. El desherbatge mecànic simplificat va permetre un control inferior al 60%, el qual es va considerar insuficient. Cal destacar que a la finca de cultiu ecològic, els resultats obtinguts mitjançant el desherbatge mecànic no van diferir significativament del testimoni, tot i que aquest va presentar nivells poblacionals d’arvenses molt baixos. En el moment en què es va utilitzar la rascla de pues flexibles en aquesta finca, les adventícies es trobaven en estadis avançats de desenvolupament, de manera que la majoria d’elles no van poder ser arrencades del sòl. En canvi, en les altres dues finques la màquina es va utilitzar quan les adventícies es trobaven en etapa de naixença o en estadis inicials de desenvolupament foliar, de manera que disposaven d’un sistema radicular menys desenvolupat i, conseqüentment, el desherbatge mecànic va ser més eficaç. En fer l’anàlisi econòmica es va obtenir que el desherbatge químic va tenir un cost mitjà de 53 €/ha, però que aquest podia ser molt variable (oscil·lant entre els 30 i 75 €/ha aproximadament) en funció de l’herbicida utilitzat. En el desherbatge mecànic intensiu el cost mitjà de l’operació va disminuir fins als 38 €/ha, i en el simplificat fins als 17 €/ha. En aquests darrers casos, els valors mitjans van ser menys variables perquè aquests van dependre essencialment del cost de la mà d’obra. Els resultats que es van obtenir en l’anàlisi d’impacte ambiental van mostrar com el desherbatge químic va tenir un elevat potencial de generar casos de toxicitat tant en humans com en organismes d’aigua dolça, podent esser molt variable el nombre de casos o d’espècies potencialment afectades segons la matèria activa utilitzada. Per altra banda, es va observar que els mètodes de desherbatge mecànic van tenir un impacte ambiental negligible en comparació amb altres operacions dutes a terme al conreu, tals com la fertilització o la preparació del sòl (aquesta darrera només va tenir una influència important en l’alliberació de partícules en suspensió). Així doncs, es pot concloure que el desherbatge mecànic intensiu amb la rascla de pues flexibles pot ser una bona alternativa als mètodes convencionals pel control de les adventícies, ja que aquest resulta més econòmic i té un menor potencial de generar toxicitats respecte el desherbatge químic i, alhora, permet controlar les arvenses fins a densitats de població acceptables econòmicament. Tot i això, per obtenir bons resultats amb aquest mètode de desherbatge es considera necessari fer un seguiment de l’evolució de les plantes (tant del cultiu com de les arvenses) a cada camp, així com de les condicions meteorològiques, per tal de determinar el moment òptim per realitzar les operacions de desherbatge. Pel que fa al mecànic simplificat, aquest no es considera adequat per ser utilitzat en el control de les arvenses ja que, tot i ser el mètode més econòmic i amb menor impacte ambiental, no va permetre un control suficient de les adventícies. Malgrat les conclusions extretes, caldria complementar els resultats obtinguts en els assaigs amb els valors de producció obtinguda a cada tractament per comprovar que les estimacions (no numèriques) de la relació de control d’arvenses – rendibilitat econòmica fetes en els casos de desherbatge mecànic són encertades ​
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution - Non commercial - No Derivate Works (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització