Vitalitat i formes dels pronoms febles en el català oral actual: una anàlisi prospectiva de les localitats de Girona i Torroella De Montgrí.

Torrabadella Peiris, Clara
Compartir
En aquest treball em vull dedicar a comprovar si realment aquest desús de la pronominalització ha anat augmentant d’una manera rellevant al llarg de les darreres generacions i vull saber per quins motius s’està produint aquesta transformació en l’ús lingüístic, especialment en un context espontani i/o col·loquial. Com és sabut, a més, els pronoms personals febles en català presenten diverses formes segons la seva col·locació, i una de les característiques del parlar gironí ha estat fins ara, precisament, el manteniment de les formes plenes en posició proclítica. M’interessarà veure també si hi ha hagut canvis en aquest ús – eminentment col·loquial. Per poder dur a terme aquest treball, m’ajudaré de gravacions que he fet a algunes persones de famílies catalanoparlants de la vila de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i de la ciutat de Girona. La raó per la qual he escollit aquestes dues localitats és perquè jo soc de Girona i perquè tinc família a Torroella de Montgrí. Per tant, per coneixences, m’ha estat més fàcil trobar famílies que volguessin ajudar-me amb el treball, en aquestes dues poblacions, i també m’ha fet especial il·lusió estudiar l’evolució del català en aquests llocs que conec tant. Per últim, compararé si l’evolució del català ha estat semblant a totes dues poblacions o si ha estat diferent i buscaré les diferents raons per les quals s’ha produït aquesta diferenciació. ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització