Irregularitats i vacil·lacions en el tractament de les ee tòniques en algunes poblacions de la plana de la Selva

Dalemus Adroher, Sergi
Compartir
El tractament de les ee tòniques en català és un tema controvertit: molts especialistes, des de Pompeu Fabra fins a Joan Coromines s’han interessat en aquesta qüestió, sense acabar-ne de treure, del tot, l’aigua clara. Alguns filòlegs, com Antoni Maria Badia i Margarit o Francesc de Borja Moll, han intentat establir algunes regularitats a aquest fenomen, però les excepcions són tantes que aquestes posen en qüestió les seves lleis. Així doncs, el tractament fonètic de les ee tòniques en català és un tema inacabat, sobre el qual crec que encara s’han d’omplir nombrosos buits. Aquest treball no pretén pas resoldre tots els temes que encara no s’hagin pogut tancar, però sí que es proposa d’aportar-hi visions i reflexions noves. La llengua oral és un producte social i històric en què, des de sempre, les relacions interpersonals, i especialment les familiars, han tingut una forta influència. Els estudis de referència sobre el tractament de les ee tòniques en català, del segle passat, no podien pas contemplar la influència que tindrien en la llengua, anys després, uns mitjans de comunicació massius, immersos en un món cada vegada més globalitzat. Aquest nou model social demana, en els estudis lingüístics, una transversalitat disciplinària que potser abans no era necessària. Estudiar els usos de la llengua actual vol dir, també, valorar tots els factors socials, emocionals i d’identitat que hi intervenen; uns factors que, lògicament, són diferents segons l’edat, la formació i el territori en què s’ha mogut el parlant. L’estudi que presentem s’emmarca sota aquesta visió de les llengües com un producte social, emocional i d’identitat, subjecte als canvis de paradigma social i generacional. Conscients que no podem, en aquest treball, fer una anàlisi del tractament de totes les ee tòniques arreu dels territoris de parla catalana, ni tan sols arreu del bisbat de Girona, ens hem vist obligats a delimitar l’objecte d’estudi a una zona més concreta i no tractada, encara, com a unitat lingüística sòlida, això és algunes poblacions de la plana de la Selva. També hem limitat l’anàlisi a aquelles paraules suspectes d’haver tingut una evolució irregular o amb les quals es produeixin vacil·lacions bé sigui en un mateix parlant o en parlants diversos. L’objectiu principal que plantegem assolir amb aquesta recerca és observar si les vacil·lacions o les irregularitats respecte les ee tòniques estan relacionades amb l’edat, les localitats i el nucli familiar dels parlants, així com amb l’ús diari i quotidià dels mots. A més, també ens proposem d’observar si el canvi lingüístic generacional té 5 efecte en el tractament d’aqueste vocals, i quin paper hi juga, en tot plegat, la globalització de les societats del segle XXI i el conseqüent procés d’estandardització de les llengües. ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0