Prevalença i factors psicosocials associats a les conductes distractores més freqüents dels conductors

Driving distractions are an important risk for road safety. In the research carried out for this thesis, we investigated how frequent distracted driving is and the potential relationships between this and several psychosocial variables using two different methodologies: observation and self-reports. On the one hand, 19% of drivers were observed to be engaging in a distracting behaviour, with talking to passengers, smoking, and talking on a handheld phone being the three most frequent ones. On the other hand, the most frequently reported distracting behaviours in face-to-face interviews were looking at something outside of the vehicle (92.1%), thinking about things unrelated to driving (90.1%), and manipulating the audio entertainment system (89.9%). Engagement in the distractions was significantly associated with their perceived descriptive social norm. Furthermore, drivers reported more accidents and near-misses in relation to mundane distractions such as being distracted by their own thinking than in relation to technological distractions

Les distraccions en la conducció representen un risc important per a la seguretat viària. En aquesta tesi es va investigar com de freqüents són i la possible relació entre dur-les a terme i diverses variables psicosocials utilitzant dues metodologies diferents: observació i autoinformes. D’una banda, es va observar que el 19% dels conductors feien algun comportament de distracció, essent parlar amb passatgers, fumar, i parlar pel telèfon mòbil sense mans lliures els tres més freqüents. De l’altra, els comportaments de distracció més freqüentment informats en entrevistes cara cara eren mirar quelcom a l'exterior del vehicle (92.1%), pensar en coses no relacionades amb la conducció (90.1%) i manipular l’aparell d’àudio (89.9%). Fer les diverses distraccions estava significativament associat a la norma social descriptiva percebuda. A més, els conductors referien més accidents i quasiaccidents en relació a distraccions mundanes com ara estar distret pel propi pensament que en relació a distraccions tecnològiques

dc.format.extent

460 p.

dc.format.mimetype

application/pdf

dc.language.iso

cat

dc.publisher

Universitat de Girona

dc.rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

dc.source

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)