7. L’articulació d’espais i temps educatius: les trajectòries personals d’aprenentatge com a focus de l’acció educativa

Share
Tradicionalment, el contingut i fronteres dels espais i temps educatius s’han reduït als continguts, competències, aules i horaris escolars. Tanmateix, la metàfora de la nova ecologia de l’aprenentatge posa al descobert la caducitat d’un model «d’encapsulament de l’aprenentatge», funcional en el segle xx, però que necessita una profunda revisió en les condicions actuals cap a models d’educació distribuïda i interconnectada, una situació que, d’altra banda, ens obliga a repensar el focus de l’acció educativa. En aquest sentit, en aquest capítol justifiquem la necessitat de situar les trajectòries personals d’aprenentatge com a unitat i objecte d’anàlisi alhora. Dividim el capítol en quatre subseccions: en primer lloc, s’identifica una tendència, a la vegada nacional i internacional, que consisteix a il·lustrar les oportunitats educatives, avui més que mai distribuïdes i múltiples, al llarg i ample de la vida, que apareixen com a conseqüència de la participació i el trànsit dels aprenents en diferents contextos i activitats. En segon lloc, es defineix, s’il·lustra i es caracteritza la noció de Trajectòria Personal d’Aprenentatge (TPA). En tercer lloc, s’aborda la qüestió relativa al desenvolupament de trajectòries personals d’aprenentatge diverses, enriquides i competencials d’acord amb tres nivells d’intervenció, que són: micro (estratègies de personalització educativa), meso (establiment de xarxes educatives multinivell i intersectorials) i macro (polítiques públiques de redistribució de recursos, competències i funcions segons un nou consens, pacte o contracte educatiu). Finalment, es proposen algunes mesures específiques derivades dels plantejaments anteriors ​
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution (by) Creative Commons by4.0