Ramon Llull, "christianus arabicus", a Tunis

Abstract

El vincle que Ramon Llull (1232-1316) va establir amb Tunis es pot interpretar com un paradigma de les fecundes i alhora complexes relacions que es van establir entre les dues ribes de la Mediterrània a la baixa edat mitjana. Llull es considerava un "christianus arabicus" perquè havia estudiat la llengua i els textos sagrats dels musulmans amb l’objectiu de convertir-se en "procurador dels no-cristians". Tal com relata la Vida de mestre Ramon Llull (1311), feu tres viatges al nord d’Àfrica, dos dels quals a Tunis, amb la voluntat d’establir un diàleg honest, basat en arguments racionals, per trobar la fe veritable. Si bé Ramon es mostra disposat a convertir-se a l’Islam si els savis musulmans aconsegueixen convèncer-lo, entoma la disputa ben «armat» amb un mètode logicodeductiu, l’Art, que ell considera infal·lible per demostrar els dogmes cristians. Llull passà els dos darrers anys de la seva vida a Tunis i, potser, fins i tot hi va morir