La participació de les persones amb malaltia mental als serveis i entitats de salut mental. La perspectiva dels professionals

Abstract

Encara que darrerament els serveis de salut mental intenten apostar cap a la intervenció des d’un model d’atenció comunitària i l’atenció ja hagi adoptat transformacions molt importants en aquest aspecte, la promoció de la participació de les persones amb malaltia mental en l’organització i gestió dels serveis i en els seus projectes de vida és una tasca complexa per a molts/es professionals de l’àmbit. L’objectiu d’aquest article és presentar els resultats d’un estudi adreçat a conèixer, des del punt de vista professional, la promoció de la participació de les persones amb malaltia mental i el poder de decisió que disposen aquestes dins dels serveis de salut mental. Es fan entrevistes a professionals de serveis de llar residència per a persones amb malaltia mental i finalment, s’extreuen conclusions sobre la dificultat existent pel que fa a la transformació del model d’atenció mèdic cap al model d’atenció comunitària. De la mateixa manera, es conclou que potenciar la participació en els serveis és una tasca complexa i molt relacionada amb el paper que hi juga l’estigma social.

Despite the fact that in recent years the mental health service has made strides in movint towards a community care model and has adopted important changes in that respect, the promotion of the participation of people with mental illness in the organisation and management of the services and life projects remains a complex task for many profesionals in the sector. The aim of this article is to present the results of a study which looks at the promotion of the participation of people with mental disorders and the extent of their contribution to the decisionmaking process within the mental health service. Interviews were carried out with profesionals from residential mental health facilities and finally conclusions are drawn which focus on the corrent difficulty in transformation the medical care model towards the community care model. In addition, it is concluded that enabling and empowering more participation in a services is a complex task and closely realated tothe role played by social stigma.