En el transcurs dels segles les diverses societats han reproduït sistemes d’opressió envers les dones, sistemes patriarcals que han tingut les seves manifestacions en tots els àmbits de la vida quotidiana, construint un discurs misogin que es manifesta en forma de discriminacions arribant fins a l’anomenada violència contra la dona.
Tot i això, gràcies a la resposta organitzada que ha sorgit en els últims anys des del feminisme, diverses autores, col·lectius i associacions han detectat la presència d’aquesta tipologia de violència en l’àmbit de la salut, i més oncretament al llarg dels processos reproductius naturals de les dones. Aquesta és anomenada violència obstètrica, i ha estat definida com:
l'apropiació del cos i dels processos reproductius de les dones per prestadors de salut, que s'expressa en un tracte jeràrquic deshumanitzador, en un abús que s’observa en la medicalització i patologització dels processos naturals, portant amb si la pèrdua d'autonomia i la capacitat per decidir lliurement
sobre els seus cossos i sexualitat i impactant negativament en la qualitat de vida de les dones ( El parto es nuestro, 2020) .
Malauradament, encara que aquesta praxi hagi estat estudiada des de les diverses ciències socials com l’antropologia, la psicologia i la sociologia, no ha estat reconeguda per aquelles que l’exerceixen, les ciències de la salut. Així doncs, la violència obstètrica se segueix practicant diàriament en els centres de salut, vulnerant els drets humans i sexuals de les dones. Mentre que al mateix temps no existeix cap mena de regla que penalitzi l’agressor/-a, ni per altra banda cap mena de recurs, suport i/o acompanyament per la persona que pateix aquestes atroces praxis.
Per tant, entre les motivacions per realitzar la present investigació caldria esmentar la situació expressada anteriorment, juntament amb la impotència que em desperta com a futura treballadora social, a la por que em genera poder viure com a dona el dia de demà aquesta mala experiència, i al meu interès al llarg dels anys per la salut sexual i reproductiva. Així doncs, em proposo dur a terme una exploració teòrica amb l’objectiu general d’analitzar la problemàtica social definida com a violència obstètrica, així com la intervenció que es pot realitzar des de l’àmbit social, concretament en el camp del treball social sanitari.
DUGiDocs