La resiliencia del territorio al cambio climático: retos y herramientas jurídicas desde el planeamiento urbanístico

Abstract

Urban planning faces a new challenge: the double need to curb climate change and, more importantly, to cope with the risks posed by new resilient planning. It is not only about planning new growth capable of resisting the increasingly real threat of climate, it is also about guaranteeing conservation of the most vulnerable areas, avoiding new construction or even ensuring the demolition or relocation of existing buildings. This article focuses on analyses of previous experiences in urban planning and on the legal instruments to adapt the coast to comparative law. It analyses the limits and possibilities of urban planning legislation to address climate change. In many cases, this creates a complex legal problem regarding the urban development rights of private property owners and supposes a real collective challenge for the future

Un nuevo reto recae sobre el urbanismo: la doble necesidad de frenar el cambio climático y, sobre todo, de hacer frente a los riesgos que este nos plantea mediante nuevos planeamientos resilientes. No se trata solo de planificar nuevos crecimientos capaces de resistir a las amenazas cada vez más reales del clima, sino de garantizar la conservación de los espacios más vulnerables, evitando que se vuelva a construir en ellos o incluso asegurando el derribo o traslado de las construcciones existentes. Este artículo se centra —a partir del análisis de experiencias previas en materia urbanística y de los instrumentos de adaptación de la costa en el derecho comparado— en analizar los límites y las posibilidades de la legislación urbanística para hacer frente a la adaptación al cambio climático, lo que plantea, en muchos casos, un problema jurídico complejo en torno a los derechos urbanísticos del propietario privado y un auténtico reto colectivo de futuro

Un nou repte recau sobre l’urbanisme: la doble necessitat de frenar el canvi climàtic i, sobretot, de fer front als riscos que aquest ens planteja mitjançant nous planejaments resilients. No es tracta només de planificar nous creixements capaços de resistir a les amenaces cada vegada més reals del clima, sinó de garantir la conservació dels espais més vulnerables, evitant que s’hi torni a construir o fins i tot assegurant l’enderrocament o trasllat de les construccions existents. Aquest article se centra —a partir de l’anàlisi d’experiències prèvies en matèria urbanística i dels instruments d’adaptació de la costa en el dret comparat— a analitzar els límits i les possibilitats de la legislació urbanística per fer front al canvi climàtic. Això planteja, en molts casos, un problema jurídic complex entorn dels drets urbanístics del propietari privat i un autèntic repte col·lectiu de futur