Llengua i ensenyament a Catalunya (1714-1931): revisió crítica d'una reivindicació històrica desatesa = Language and Teaching in Catalonia (1714-1931): a Critical Review of an Ignored Historical Demand

Abstract

The article shines critical light on the legal regulation of language use in Catalonia's classrooms during the period between 1714 and 1931. Our analysis of regulatory provisions, from the New Regime Decree (Decret de Nova Planta) to the rise of the Second Spanish Republic, is enriched by a political review that considers the sociopolitical context of the time and the arguments put forward during parliamentary debates, which ultimately contributed to a number of political initiatives of influence in this domain. By examining regulatory history and past political debates, we can verify that the presence, teaching and use of Catalan in the classrooms of the Principality of Catalonia were no less than a milestone reached after centuries of regulatory imposition of Spanish as the sole language of instruction and learning. Given such a past, the political demand for full normalisation of Catalan in teaching would go on to become a recurring element in a number of political initiatives put forth in recent centuries. In fact, this demand has underlain every debate held to attain recognition and autonomy for Catalonia. As it would seem, it would become a central element of linguistic policies devised, in one way or another, to influence the regulation of language use in the Principality

L’article revisa críticament la regulació jurídica dels usos lingüístics en l’ensenyament a Catalunya en el període històric comprès entre 1714 i 1931. L’anàlisi de les disposicions normatives, des del Decret de Nova Planta fins a l’adveniment de la II República, es completa amb una revisió més politològica, centrada a prendre en consideració el context sociopolític del moment i el sentit dels arguments esgrimits en els debats parlamentaris que varen propiciar diverses iniciatives polítiques d’incidència en la matèria. Resseguint aquests antecedents normatius i debats polítics, es constata que la presència, l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana a les aules de les escoles del Principat constitueix una fita assolida després de segles d’imposició normativa de la llengua castellana com a única llengua docent i d’aprenentatge. En aquest escenari, la reivindicació política d’una plena normalització de la llengua catalana a l’ensenyament esdevindrà una reclamació recurrent a diverses iniciatives polítiques defensades els darrers segles. Constitueix, de fet, una reivindicació latent sempre que s’han debatut projectes de reivindicació d’un marc de reconeixement i autonomia per a Catalunya, bo i esdevenint, semblantment, un element central en les diferents mesures de política lingüística que, en un sentit o altre, han estat concebudes amb l’objectiu d’intervenir en la regulació dels usos lingüístics al Principat