Mongòlia: un paradís inhòspit?
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2010-01-21T10:12:53Z
dc.date.available
2010-01-21T10:12:53Z
dc.date.issued
2001
dc.identifier.citation
Feu, J., i Farjas, A.(2001). Mongòlia: un paradís inhòspit?. Revista de Girona, 209, 94-106. Recuperat 28 gener 2010, a http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/112146/139777
dc.identifier.issn
0211-2663
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Aquest article l'escrivim des del record. Des d'un
record llunyà, l'estiu de 1994, un referent constant cada vegada que mencionem les
societats tradicionals i de manera especial els pobles nómades. De fet, el motiu principal
del viatge va ser precisament el de conviure amb homes i dones que viuen en un marc social, polític i econòmic molt diferent al nostre: el marc de les societats preindustrials, el qual configura i configurarà per molt temps Mongólia. El punt de partida d'aquest viatge és Beijin (Pequín), des d'on iniciem un periple incert però que finalment ens deixa un bon gusc de boca. El mitjà per arribar a la capital de Mongòlia, Ulaan Bator, és el tren -el transmongolià que va des de la capital de Xina fins a Moscou i que actualment és utilitzat per molts xinesos que hi van a fer petits negocis
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Girona (Província). Diputació
dc.relation.ispartof
© Revista de Girona, 2001, núm. 209, p. 94-106
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-P)
dc.rights
Tots els drets reservats
dc.title
Mongòlia: un paradís inhòspit?
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.idgrec
007797