La expresión de la polaridad en las lenguas románicas = L'expressió de la polaritat a les llengües romàniques

Abstract

Este estudio se centra primordialmente en la polaridad positiva y negativa de las lenguas románicas y, más concretamente, del español y del catalán. En la elaboración del presente trabajo se tienen en cuenta fundamentalmente sus usos y evolución en ambas lenguas. Asimismo, de forma general, también se examina el comportamiento de la polaridad en otras lenguas románicas (aragonés, asturiano, occitano, francés e italiano, entre otras). Seguidamente se tratan los activadores y los marcadores de polaridad analizando su origen etimológico, evolución y distribución geográfica. Para ello se utilizan distintos corpus, diccionarios y gramáticas de referencia. A continuación, se estudia el comportamiento y los diferentes contextos de la negación anticipada. También se tratan los conceptos de la alternancia negativa y la doble negación especificando sus características generales y comparando sus diferencias. Finalmente se describe el fenómeno lingüístico de la negación expletiva y se matizan los diversos contextos en que se puede emplea

Aquest estudi examina principalment la polaritat positiva i negativa de les llengües romàniques i, més concretament, de l’espanyol i del català. Per a l’elaboració del treball s’han tingut en compte fonamentalment els usos i l’evolució d’ambdues llengües. Això no obstant, generalment, també s’ha examinat el comportament de la polaritat a les altres llengües romàniques (l’aragonès, l’asturià, l’occità, el francès i l’italià, entre d’altres). Tot seguit, hem tractat els activadors i els marcadors de polaritat per analitzar-ne l’origen etimològic, l’evolució i la distribució geogràfica. Per dur-ho a terme hem emprat diversos corpus, diccionaris i gramàtiques de referència. Alhora, hem estudiat el comportament i els diferents contextos de la negació anticipada. També tractem els conceptes de l’alternança negativa i la doble negació especificant-ne les característiques generals i comprovant-ne les diferències. En darrer terme, hem descrit el fenomen lingüístic de la negació expletiva i hem matisat els diversos contextos en què es pot emprar