La restauració del monestir de Ripoll revisitada

Abstract

Aquest article vol ser un estat de la qüestió sobre el procés de restauració que es va portar a terme en l’església, el claustre, campanars i portalada del monestir de Ripoll durant la segona meitat del segle XIX; és a dir, aquelles parts del vell cenobi que havien sobreviscut al procés desamortitzador. Tot aquest conjunt, recordem-ho, havia quedat molt malmès d’ençà dels incendis que va patir a l’estiu de 1835 (en plena Revolució Liberal i onada anticlerical) i el 1839, durant la primera carlinada. Amb tot, l’esfondrament d’una part del claustre i de les voltes gòtiques de l’església no es produí, en rigor, fins al període que abraça del 1847 al 1852. La restauració del monument va resultar prou complexa i, de llarg, la més emblemàtica i paradigmàtica de totes les restauracions que s’endegaren a Catalunya en el segle XIX. En aquest sentit, ens proposem refer el debat i les polèmiques (amb les seves argumentacions) que a l’època generà la restauració, les quals posen en evidència l’existència d’alternatives al projecte que finalment s’acabà imposant. Darrere d’aquestes distintes alternatives s’hi amagaven, en efecte, tècniques i teories diferents (que remeten a un debat intel·lectual amb clares ressonàncies internacionals) sobre com intervenir en els monuments històrics, però també no pas menys diferenciades lectures de passat (d’una manera especial entorn dels fets de la crema de convents) i concepcions polítiques i ideològiques diverses