Estudi comparatiu dels models de predicció d’obertura de fissura en estructures de formigó armat amb materials compostos (FRP)
Full Text
Share
El formigó és el material de construcció resultant de la mescla de ciment amb grava (àrids gruixuts),
sorra (àrids fins), aigua i altres additius. En l’àmbit de la construcció el formigó s’arma amb barres
d’acer al seu interior. Això és perquè el formigó en sí mateix té molt bona resistència a compressió,
però molt mala resistència a tracció i a flexió (la resistència a tracció és aproximadament 10 vegades
més petita que a compressió). Les barres d’acer són les encarregades d’aguantar els esforços de
tracció i compressió.
El manteniment i reparació d’estructures de formigó armat a causa del seu deteriorament sovint
ocasiona problemes de servei i importants costos els quals cal tenir en compte. Això és especialment
accentuat quan les estructures estan sotmeses a ambients agressius, com els marins o amb alta
humitat, en els quals les barres d’acer emprades com a reforç es veuen afectades per la corrosió. Per
aquest motiu, en els darrers temps s’està implementant l’ús de barres de material compost de
matriu polimèrica (en anglès, fibre reinforced polymer, FRP) com a reforç estructural. Aquestes
armadures presenten com a principal atractiu que no pateixen el fenomen de corrosió. Per contra,
els FRP habitualment tenen un mòdul d’elasticitat inferior al de l’acer, provocant deformacions en
l’estructura superiors a les que s’obtindrien si aquesta estigués armada amb acer convencional