Estudi i disseny d'una pròtesi externa de maluc per a cans
Text Complet
Compartir
En la societat actual, el gos és considerat un dels animals de companyia per
excel·lència. Gran part de les malalties que poden patir aquests animals afecten la
mobilitat de les seves potes posteriors, essent la més freqüent la displasia de maluc.
Aquesta malaltia provoca una laxitud i degeneració de l’articulació coxofemoral, que
ocasiona una pèrdua progressiva de la mobilitat
de les potes posteriors del gos.
Inicialment, es manifesta en forma de coixera però en fases avançades produeix una
pèrdua total de la mobilitat posterior. La displasia de malucs és molt freqüent sobretot
en races grans com el Dogo de Burdeos, on pot arribar a afectar un 56,3% dels
animals d’aquesta raça. Davant aquesta problemàtica, el ventall de solucions que
garenteixen l’èxit són poques, per aquest motiu en la majoria dels casos s’opta per
aplicar mètodes preventius. Les solucions que s’ofereixen es poden englobar en dos
grans grups: els tractaments quirúrgics i els tractaments conservadors